Passar de llarg, passar per ull

Ja vaig parlar fa uns mesos, amb reticència, de la Guia del Camí de Sant Jaume editada en fascicles desplegables per l'Agència Catalana de Turisme. Vaig parlar de Figueres, però ara la ruta ha arribat a Girona, la meva ciutat, i les reticències deixen pas a l'estupor i a la indignació.

A la sortida de Sarrià de Ter, la Guia esmenta el Pont de l'Aigua i diu: "Quan el pelegrí l'ha creuat, arriba al barri del Pont Major de Girona". I a continuació descriu els grans monuments de la ciutat, els museus i altres indrets atractius. Però és a partir del barri del Pont Major on s'hi troba el lloc clau que als autors de la Guia, incomprensiblement, els ha passat per ull. Després del Pont Major ve el carrer de Pedret, arran del Ter, que segueix el traçat de la Via Augusta romana, camí obligat per al pas dels pelegrins medievals. Al peu d'aquest camí s'hi troben les restes romàniques d'una capella dedicada a sant Jaume, ara integrades en les parets d'una altra de dedicada a la Verge del Pilar. S'hi entra per sota els pòrtics de l'antic hospital de Sant Llàtzer, ara centre cívic del barri. A les llindes de les finestres del pis superior s'hi poden veure esculpits un bastó i una campaneta, símbols de la doble funció i del doble patronatge del recinte: el bastó dels pelegrins jacobeus i la campana que els leprosos duien penjada al coll. L'any 1940, el periodista Carles de Bolós i l'arxiver Tomàs Noguer van intuir allò que l'any 1989 confirmarien els historiadors Narcís Castells i Narcís Puigdevall: que l'hospital, documentat des del 1199, “dedicava una especial atenció als pelegrins que des del sud de França i del nord d'Itàlia anaven a Santiago de Compostel·la a visitar la tomba de l'apòstol”.

Aquests edificis són l'únic vestigi autèntic del pas del camí de Sant Jaume per Girona. Però els responsables de l'Agència Catalana de Turisme han passat de llarg pel seu davant. Seria molt difícil trobar una mostra més greu d'ignorància i d'incompetència.