Tot s'hi val (o gairebé)
Com pot ser que s'enterri una sardina per acabar el carnaval, si precisament comença l'època de les bones sardines i l'època (catòlica) de la prohibició de menjar carn? Quin sentit té enterrar un peix l'últim dia de carnestoltes? Sempre m'ha semblat que alguna cosa grinyolava, s'interpretava malament.
A l'antiguitat i en començar la quaresma (ho llegeixo a Sieur Carnaval, Dame Carême, de Claude Villon) hi havia el costum religiós, a tot Europa, d'enterrar un costellam sencer de porc desossat (que en francès en deien sardine per la seva forma d'espina de peix), simbolitzant la prohibició de menjar carn durant la quaresma, que començava l'endemà del carnaval. El filòleg Joan Corominas, autoritat lingüística que ningú (em penso) posa en dubte, diu que a la vall de Camprodon s'anomena sardina una planta que té les fulles semblants a una espina de peix, i així ho recull també la tercera entrada de la paraula sardina del Diccionari català-valencià-balear de l'Institut d'Estudis Catalans.
El carnaval és temps de llibertats, de fer el que normalment està prohibit, i això d'enterrar la sardina també té característiques d'irreverència, de relaxament i de canvis de rol. La frase presenta connotacions eroticofestívoles, perquè sardina també és una de les denominacions d'això que vostè ara pensa. És carnaval, tot s'hi val.
