Diplomàcia catalana en temps de crisi
Avui Artur Mas fa el seu primer viatge a l'estranger com a president de la Generalitat, a Brussel·les,on serà rebut pel president de la Comissió Europea, Durão Barroso, amb qui Josep Antoni Duran Lleida té bona relació. Alguns han criticat que el delegat català a la Unió Europea, Joan Prat, fos ambaixador espanyol a l'OTAN en l'època d'Aznar i de la guerra d'Iraq, però els contactes a Brussel·les compten. El viatge d'avui, quan la vicepresidenta Salgado i el governador del Banc d'Espanya embruten el nom de Catalunya i els lobbys espanyols pengen la llufa a les autonomies com a culpables de tots els mals, és molt important.
Mas es reuneix amb Barroso només dos mesos després de prendre possessió i quan Brussel·les observa Catalunya –i el seu model de caixes!– amb lupa. Jordi Pujol es va reunir nou cops amb els tres presidents de la Comissió Europea. En canvi, José Montilla, cap.
Les “ambaixades de Carod-Rovira”, vilipendiades per forces polítiques i mitjans de comunicació clarament contraris a la projecció internacional de Catalunya, es mantenen malgrat la crisi econòmica. El nou govern no només no les tanca, sinó que hi aposta clarament i hi col·loca al capdavant diplomàtics de llarga trajectòria. Aquest és un símptoma que l'obertura de les delegacions a l'estranger va ser un encert, i una prova que l'anterior executiu va fer bé de no cedir a les pressions espanyolistes.
Les delegacions catalanes depenen ara directament de Presidència i són peça clau de l'entesa que exhibeixen el president Mas i Duran Lleida. Amb el canvi de govern, l'obsessió mediàtica contra les nostres “ambaixades” hauria d'anar a la baixa, i a Catalunya li seria més còmode treballar pels seus interessos a l'estranger, i fer que els nous responsables recullin més fruits amb inversions i complicitats institucionals.
En temps complicats com els actuals, la internacionalització és clau per aixecar el cap. Avui no s'entén la comercialització ni el creixement de les empreses sense sortir del país, i sembla una autèntica frivolitat prescindir de les oportunitats arreu del món. La diplomàcia catalana ha d'obrir portes.
