EL TEMPS QUE FUIG
Ai, els homes!
“Hi ha homes que s'entesten a convertir aquell entrenament en una competició”
Em conviden a participar en una taula rodona a Vilajuïga per parlar de dones, ara que s'acosta el 8 de març, i m'ho passo molt bé perquè les que m'acompanyen no són ni polítiques ni escriptores: són esportistes d'elit. A mi m'agrada molt estar amb gent que no és del meu ram, perquè sempre aprenc alguna cosa nova que no sé: això és el millor que et pot passar quan estàs amb gent. Les dones que m'acompanyen són la Marga Fullana, cinc vegades campiona del món de bicicleta de muntanya i medalla de bronze als Jocs Olímpics de Sydney, i l'Imma Clopés, atleta olímpica ara retirada, medalla d'or al campionat iberoamericà d'heptatló de 1998. O sigui, unes primeres figures, però poc conegudes, precisament perquè són dones, i perquè no juguen a futbol.
De la discriminació de les dones en l'esport se'n parla poc. No fa gaire llegia les vicissituds que va passar l'any 1913 l'Edelmira Calvetó per poder ser sòcia del Barça: els estatuts del club prohibien que una dona ho fos! Les meves companyes de taula van explicar algunes experiències que costen de creure i que han viscut en primera persona. Per exemple, que cobren menys que els homes. Sí, en ple segle XXI, cobren menys per la mateixa disciplina. Que els entrenadors (que quasi tots són homes) a vegades es queixen que les dones que han d'entrenar són “rares”, i ho diuen perquè les esportistes s'esforcen més, no es limiten ni es conformen a fer, com fan els esportistes mascles, el que l'entrenador els diu, sinó que sempre van una mica més enllà, una mica més lluny. Van parlar dels flagrants silencis dels mitjans de comunicació, de com els costa de fer-se un lloc i de ser reconegudes i valorades, de la maternitat, que en l'esport significa una pausa obligada... Però el més divertit és el que va explicar la Marga que li passa quan s'entrena. Ella només es vol entrenar, és a dir, portar un ritme concret, però hi ha homes que s'entesten a convertir aquell entrenament en una competició, i s'hi fan amb dents i ungles i treuen el fetge per la boca per passar-li al davant i poder dir, tot estufats de la proesa: “Ep, nois! He guanyat la Marga Fullana!”. Ai, els homes...
