Quina vergonya

Els sobiranistes o independentistes estem astorats: els partits polítics i l'independentisme semblen dues realitats irreconciliables. Si ara és CiU que no vol pactar amb ERC, ara és ERC que munta un tripartit absurd i arracona la idea d'independència; i, si no, ara és Rcat qui no aconsegueix sumar SI i fracassa; i, si no, ara és SI que es divideix dins del seu magre resultat electoral. L'independentisme té un mal aliat a Catalunya: els independentistes. Gent que no sap arribar a l'objectiu, o bé que no sap sumar, o bé que no sap com dir-nos que es tracta d'un plantejament impossible avui dia. D'aquí ve la sort que espera a CiU: davant del desengany envers els revolucionaris, la veu de l'experiència i de la suma sempre serà un millor grau. Enhorabona a tots plegats.

Ni sé ni vull saber de qui és culpa. Laporta és un home impossible? Segurament en López Tena no té res de fàcil. I Uriel també juga a la seva. Tenim prou feina en plantejaments més urgents i més importants. La independència no arribarà del tacticisme. Arribarà quan a tothom (o a una bona part) de la gent que lidera el país li interessi, li convingui, li sembli que ara ja toca. Però interès no vol dir tacticisme. Que vegis que la independència és una cosa no només raonable, sinó també possible, i fins i tot vegis que et convé proclamar-la com a idea base del teu plantejament polític, no ha de voler dir que confonguis aquest plantejament sobiranista (que és i ha de ser estratègic) amb les teves petiteses de corral (que és un enfocament tàctic). Els partits són massa petits, massa immediats, massa impacients per a plantejaments de llarg abast com el de la independència de Catalunya. He dit els partits i segurament he de dir la gent que lidera els partits independentistes. Calcular no era això. Sumar no era això. Fer-se notar al Parlament no era això. Tenir un pla no era això. I no va només per als de Solidaritat: si el que volien, des d'ERC fins als últims arribats, era eliminar l'articulació política de l'independentisme, ho estan aconseguint. I jo ni miraré amb cap simpatia un moviment independentista liderat per cúpules fràgils i poc serioses, ni hi participaré. I seria d'exigir, a tots, una disculpa urgent cap als independentistes de bona fe que els han volgut seguir.