I ara Nueva Rumasa

M'agradaria saber quants catalans han subscrit pagarés de Nueva Rumasa i per quina quantitat de diners. Que Déu els agafi confessats!, com es deia abans. Fa una mica més de dos anys –el 23
de febrer del 2009– vaig retallar per primera vegada a l'Avui un anunci en castellà de l'empresa de la família Ruiz Mateos en el qual aquesta empresa oferia una inversió en pagarés –com a mínim 50.000 euros– que pagarien un 8% d'interès, destinats a la compra de noves empreses que s'afegirien al grup de les 107 que ja tenien i que representaven
autèntiques oportunitats de negoci, segons l'anunci.

Ni boig hauria invertit en aquests pagarés. Per diverses raons: pels antecedents de la vella Rumasa, pel sistema de treballar del patriarca de la família, per l'interès que oferia –absolutament per sobre del mercat– i pels mateixos anuncis. En tinc un feix a l'expedient de l'empresa. Només de pensar en el cost de la campanya publicitària, ja et podies imaginar que l'operació no aniria bé. La Comisión Nacional del Mercado de Valores va fer algunes advertències als possibles inversors, publicades als diaris en lletra petita. Jo mateix en vaig fer a la ràdio i, privadament, a alguna autoritat catalana. Es veia venir que acabaria malament. Tan segur com que tindrem calor el proper mes d'agost. Però la gent és lliure de fer el que vulgui amb els seus diners i n'hi devia haver alguns que van posar una part, o la totalitat, dels seus estalvis en mans de Nueva Rumasa, que no sé ben bé què és. Però a casa vam continuar consumint Cacaolat a dojo, que és la marca catalana de la família Ruiz Mateos. Els nostres néts, quan arriben a casa nostra, van directament a la nevera, treuen un Cacaolat i se'l beuen.

La primera Rumasa va ser expropiada estúpidament el 1983 per Miguel Boyer, ministre d'Hisenda del govern de Felipe González. Rumasa era una bogeria, però l'expropiació no era l'instrument adequat, sinó la
conseqüència d'una topada
personal de dos egòlatres –el
ministre i José Mª Ruiz Mateos–, després d'unes declaracions
provocadores del segon. El Tri-bunal Constitucional rebutjarà
el recurs d'inconstitucionalitat presentat pel PP contra el de-
cret d'expropiació, després d'un empat a sis entre els seus membres, resolt pel vot de qualitat
del pre-sident. El seu record pe-sarà anys des-prés quan el ma-teix tribunal hagi de dictaminar sobre l'Esta-tut de Catalunya. Si l'expropiació va ser una potineria, la privatització, també.

Els catalans diem: “T'han ben ensarronat!”. Abans, el verb volia dir posar al sarró, però ara té un altre significat. No em sorprèn que hi hagi gent com la família Ruiz Mateos, perquè no crec que pretenguin enganyar ningú; els seus pecats són uns altres. Però sí que em sorprèn que hi hagi gent que es deixi ensarronar per l'engany de l'estampeta o per l'oferta dels pagarés. Només faltava Nueva Rumasa per acabar-ho d'adobar. Confio, però, que hagin estat pocs els catalans subscriptors de pagarés, i que els nostres néts puguin continuar bevent Cacaolat a casa nostra.