La contra
Ai!, Vilardida...
El traçat de la millora de la carretera de Valls al Vendrell en aquest petit nucli de l'Alt Camp encara és una incògnita, i per als tècnics deu ser una mena de gra impertinent al mapa
Vilardida és un llogarret situat entre els termes de Vila-rodona i Montferri, a l'Alt Camp, a la riba esquerra del riu Gaià, al peu de la carretera de Valls al Vendrell, la C-51. Els límits entre els dos municipis parteixen pel bell mig el lloc, i unes cases pertanyen a Vila-rodona i unes altres a Montferri. Incongruències de l'herència històrica. La seva fisonomia actual no és la conseqüència d'una agrupació progressiva de masos, com passa sovint al Penedès, sinó que procedeix de la configuració jurisdiccional medieval d'una quadra, indret d'un cert rang confiada a cavallers. No és simplement un conjunt de cases. Conserva, per exemple, un edifici que podem identificar com a antic castell o casa forta, l'església i un petit cementiri adossat. Construccions i espais que personalitzen el lloc i li confereixen determinada categoria. Es conserva un dibuix del segle XVIII on es percep clarament el pas del camí ral de Vilafranca a Montblanc pel seu interior. Per tant de sempre cal considerar-lo un lloc ben comunicat. En els darrers anys una agrobotiga i un petit hotel rural hi han portat moviment i activitat, vinculada al lloc i a la terra.
Vilardida s'aixeca entre l'exquisida delicadesa de les planes laterals del Gaià, entre fèrtils terres de conreu, sempre distretes amb la línia que marca el riu i el bosc de ribera que vesteix i dibuixa el seu curs. No és estrany que aquestes planes riberenques siguin testimoni d'antics poblaments, amb restes arqueològiques que han aflorat puntualment i casualment. Deu haver estat sempre un territori de bon habitar. Bona terra, lloc de pas i aigua propera.
Fa temps que les màquines treballen en l'ampliació i millora de la carretera de Valls al Vendrell, donant més amplitud, suprimint corbes i desnivells, i desviant el feixuc pas del mig de poblacions com ara Rodonyà o Alió. Molta part del renovat traçat es pot veure ja perfectament dibuixat pel color de la terra remoguda. Tanmateix, el pas per Vilardida sembla que és encara una incògnita. Hom té la impressió que l'emplaçament del lloc ha esdevingut un problema per primera vegada en la història. D'alguna manera pels tècnics que han de decidir-ne el traçat deu ser com una mena de gra impertinent sorgit en el lloc més inoportú del mapa. Hom es pregunta cap on ha fugit el sentit comú, ¿riu avall? Seria tan clar i natural aprofitar el pont actual, desplaçar la carretera una mica cap al sud i ascendir amb els desmunts necessaris fins a trobar el traçat que avança des de Rodonyà. Servidor de vostès, com altres mortals, no pot entendre que en els temps que corren s'hagin fet propostes d'un nou pont sobre el Gaià pel nord –quatre ponts en dos quilòmetres i mig!– i un altre pel torrent de les Pinatelles que aboca just damunt de Vilardida, amb un elevat terraplè que igual que una potent guillotina tallaria el deliciós paisatge de la vall, comparable a un racó de la Toscana. Servidor no pot entendre com es fan propostes que encerclen Vilardida entre les dues carreteres –l'actual que hauria de continuar en ús i la nova— deixant el lloc al mig de tot com grana d'una ametlla amarga. De Valls al Vendrell la carretera travessa només un riu i la seva petita i tendra vall. L'únic espai singular d'aquestes característiques, el que ens emmarca Santes Creus al fons, sota l'ombra dels cims blavosos de Montagut i Formigosa. Com és possible no tractar aquest estret i singular paisatge amb la dignitat que es mereix, amb l'ínfim impacte? Quin cost han tingut els estudis i avantprojectes que s'han fet per arribar a fer propostes amb tan poc sentit comú?
Tot això passa en un petit món de silencis, amb uns polítics del territori que no en manifesten pública opinió, fent mutis com gairebé tothom. Passa on la cultura per una serena preservació i ordenació del paisatge proper preocupa ben poc. Europeus que som!