Entrevista al Papa

Quan el papa Benet XVI va visitar Barcelona un jove i novell periodista va preguntar en una redacció d'un mitjà de comunicació: “A quina hora fa la roda de premsa el Sant Pare?” Ràpidament, li van aclarir que el Sant Pare, malgrat ser un dels homes més públics del món, no concedia ni entrevistes, ni rodes de premsa, ni participava en cap format habitual del periodisme per contestar i aclarir dubtes a la ciutadania.

Li van explicar a l'ingenu periodista que al llarg de tota la història només en una ocasió –octubre del 98– l'anterior Papa, Joan Pau II, va telefonar en directe al programa Porta a porta que avui encara dirigeix a la RAI l'incombustible periodista Bruno Vespa. Va ser una breu intervenció sense possibilitat que ningú li pogués preguntar res.

Ara, el Vaticà ha decidit entrar al món de l'entrevista papal a la televisió. Li han aconsellat al Sant Pare que intervingui en un programa religiós el Divendres Sant (22 d'abril) al canal italià RAI 1. El format serà similar al de Tinc una pregunta per a vostè de la televisió pública espanyola. El Papa contestarà a uns quants espectadors unes preguntes que prèviament coneixerà sobre la figura de Jesús de Natzaret. Les preguntes seran prèviament pactades i per tant restarà credibilitat a l'aparició pública del Sant Pare a la televisió. Com l'ingenu periodista, voldria veure i escoltar com li fan una entrevista al Papa de Roma sense que ningú hagués pactat les preguntes. Que fos oberta. De segur que el Papa té capacitat intel·lectual i d'oratòria per respondre a tot el que li vulguin preguntar. Seria tota una novetat.

Anem al món de la política. Els encarcarats i sovint caducats reglaments parlamentaris fan que les preguntes de l'oposició al govern siguin prèviament pactades. Tant el president de la Generalitat com el president del govern espanyol coneixen d'antuvi la pregunta que els diputats els formularan. Per tant és difícil que el puguin sorprendre. Els membres del govern britànic van al Parlament on han de contestar tot allò que els pregunten sense cap guió previ i sense que ningú els hagi xiulat allò que els preguntaran. Tot un exemple de democràcia.