Primavera!

La prunera que tinc al pati ha brostat. No tinc mai sort amb els fruiters, però aquest –de moment– sembla que aguanta. Abans, però, ha sortit la tortuga. És de les que hibernen: fa mesos que no la veus i tot de cop, apareix. Ja sé que una tortuga pot semblar un animal poc empàtic, però aquesta té molta gràcia perquè si xiulo, ve corrents. Abans de la prunera i la tortuga, quan encara feia fred però a les tardes la claror ja s'allargava, hem tingut a la família una grip estacional, superada amb èxit, i un cas clínic d'enamorament, de moment sense remei. Com que la malaltia porta canvis al cervell similars als d'una addicció, a l'afectada, una noia de trenta anys, se li ha acudit demanar al metge de capçalera que li faci la baixa. Baixa per enamorament! La baixa laboral més dolça de totes les baixes que hi pugui haver.

Anar per l'autopista a 110 també té avantatges. Entre això i les obres d'ampliació, el viatge a Figueres dura més del compte –però al peatge pago igual!– i puc veure mimoses florides i neu als Pirineus, però sobretot puc sentir a la ràdio l'estimada Roser Capdevila, que acaba de donar el seu fons d'il·lustracions a la Biblioteca de Catalunya. Una delícia d'entrevista, intel·ligent i simpàtica. Quina dona! Mentre parla penso amb admiració que és una creadora de casa nostra molt important i alhora molt senzilla, i això només es dóna en les grans persones. També tinc temps de sentir l'últim CD de l'Aute, amb l'agradable sorpresa que inclou una cançó en català. L'Aute ha viscut a Barcelona, però això no li resta mèrit. En Quimi Portet fa anys deia: “Aplaudim si un grup català canta en castellà, però quan serà al revés... Jo segueixo esperant”. A Figueres, a l'acte del Dia de les Dones organitzat per l'ajuntament, m'assabento que les dones ja no valorem dels nostres companys mascles la seguretat, com abans, sinó l'amor, el respecte i unes relacions sexuals satisfactòries. Bravo! La cloenda de l'acte va a càrrec del grup de cant polifònic Ara Pla!, sis dones de casa amb molt d'humor i molt bona tècnica que cada cop que les sento m'agraden més: si podeu, no us les perdeu. En fi: aquesta primavera que s'acosta serà magnífica.