Jugar amb foc
Doncs sí, ja he canviat els meus plans per a les vacances de Setmana Santa. El meu projecte comportava un viatge en avió i les paraules del sindicalista a les càmeres de televisió foren prou convincents: “Jo no compraria cap bitllet d'avió”, digué, acompanyant-ho d'un calendari amb un munt de dies marcats pel fatídic gargot de la vaga. Totes les jornades clau dels períodes de vacances, d'abril a agost, figuraven entre les escollides per boicotejar els aeroports. Amb les mans al teclat de l'ordinador, per adquirir uns bitllets, les he retirat immediatament. Aquestes vacances primaverals seran d'una altra manera.
No negaré, me'n guardaré prou, el dret de vaga de qualsevol col·lectiu en la defensa dels seus drets, fins en la negociació de millores. És el joc d'equilibris entre el patró i l'assalariat en la defensa d'interessos, sectorials i contraposats. I en aquest terreny, s'ha de reconèixer el paper positiu de la vaga en molts dels progressos assolits pels treballadors, en anys de lluites sindicals força necessàries. Però també s'ha de dir que darrerament algunes vagues només han servit per enterbolir l'entorn ciutadà, perjudicant els drets d'un ampli sector de la societat i portant a negociacions d'acords més que difícils.
L'anunci de vint-i-dues jornades de vaga dels treballadors dels aeroports, coincidents amb inicis i finals de períodes de vacances, porten un gran trastorn a la mobilitat ciutadana i, de retruc, a tota aquella economia turística que es relaciona amb les campanyes de lleure. Un desajust que afecta el país i l'Estat i que repercuteix en l'aportació des de l'estranger, com es nota en les campanyes mediàtiques angleses o alemanyes, que ja han començat a aconsellar que no es programin vacances a Espanya. Experiències d'hores i hores perdudes en aeroports, d'enllaços d'avions fets fonedissos i de viatges convertits en viacrucis, avalen els temors al bitllet d'avió. Una economia en què el turisme és element bàsic queda molt malmesa amb el panorama que es presenta. Ho ha dit el president Mas, l'anunci de la vaga d'Aena és com jugar amb foc, i qui juga amb foc acaba cremant-se i, mentrestant, anem empobrint el país.
