Nosaltres ho podem fer
La setmana passada l'amic Vicent Partal escrivia un editorial a Vilaweb amb el títol “El somriure de CiU s'ha glaçat”, en què deia que era una llàstima que tots els missatges del nou govern fossin negatius. La veritat és que em va fer reflexionar perquè una de les coses que m'havien agradat més dels primers dies d'aquest govern, i molt especialment del president Mas, era el seu enfocament positiu, humil i valent del futur.
Tots sabem que som enmig d'una crisi d'abast mundial i també sabem que a cada canvi de govern hi ha retrets dels uns contra els altres. Llàstima que oblidem tan fàcilment que la roba bruta val més rentar-la a casa, perquè el desgast que provoca en la imatge general del país és molt cara i, moltes vegades, irrecuperable.
En tot cas, posats a buscar responsables, a més de mirar a dreta i a esquerra, convindria que ens miréssim a nosaltres mateixos i la nostra incapacitat col·lectiva de plantar cara i mantenir la postura el temps que calgui, encara que només sigui per dignitat. Tenim tendència a triar els pedaços, les renúncies i una falsa prudència més que no pas prendre decisions difícils però necessàries.
Qui canta els seus mals espanta, i no vull deixar de cantar en un moment en què segons què fem serà històric perquè haurem estat capaços d'actuar o bé històric perquè marcarà una pèrdua de confiança que durarà generacions.
No cal esquinçar res, però la societat catalana és prou madura perquè se li parli clar. Només així tenim alguna possibilitat de sortir-nos-en i de recuperar la nostra credibilitat.
Per què no expliquem clarament, molt clarament i documentada, que no tenim diners perquè l'Estat és deslleial amb la Generalitat i li traspassa competències sense traspassar-li els diners per gestionar-les o perquè fa polítiques sense consultar què espera que paguin els altres? Tenim múltiples exemples que hauríem d'explicar, perquè la gent es mereix saber en quin context viu. Altrament, el que quedarà és la percepció que som un desastre, que no sabem gestionar, que som incapaços de ser eficients i que les autonomies són un luxe massa car per als temps que corren. La premsa internacional és la imatge que projecta els fets, amb Catalunya al davant de la llista negra.
Per a mi l'actitud correcta és la del conseller Andreu Mas-Colell en una reunió recent amb els rectors i rectores. Després d'haver-nos explicat clarament la situació econòmica, va manifestar: “Com ho aprofitem?”. Aquesta actitud em va recordar la del president Obama, quan en el seu discurs inaugural, després de parlar dels mals de l'Amèrica que ell havia heretat, deia: “Però heu de tenir clara una cosa: ho resoldrem!”.
Vull pensar que la ciutadania sap que alguna cosa ha canviat. De tota manera, ens cal un rearmament moral a partir de valors que formaven part de la nostra identitat i que han estat el motor de l'èxit del nostre país, com ara la cultura del treball i de l'esforç, la cultura de la paraula donada, de la tolerància, la curiositat, l'obertura de mires i la lleialtat, que per múltiples raons han estat aigualits per miratges de vida fàcil com és el cas de la cultura del subsidi i de la ganga.
No podrem convèncer ningú si primer no ens convencem a nosaltres mateixos, ja no solament del fet que estem carregats de raó per reivindicar la nostra dignitat individual i col·lectiva, sinó que podem, si volem, canviar el nostre futur. I estic convençuda que nosaltres ho podem fer!
