Mal

La portada d'aquest diari ho explicava d'una manera molt expressiva divendres passat: encara que el govern espanyol i els treballadors d'Aena es posin d'acord i proclamin a les quatre cantonades del món que mai més tornarà a haver-hi un conflicte als aeroports per culpa seva, el mal ja està fet. Les persones que pensaven fer vacances a l'Estat espanyol s'ho estan traient del cap. I si no ja se n'encarregarà la premsa dels seus països respectius, que en altres ocasions ja han donat mostres de malvolença cap al costum dels seus compatriotes d'incinerar-se a les costes espanyoles i disfrutar dels togos, la sanguia i la pael·la, si és possible de nits.

No seré jo qui defensi que els treballadors han de renunciar als seus drets de franc, però en aquest cas he trobat a faltar una mica de discreció. Per totes dues bandes: per part dels treballadors i dels seus representants, i per part del govern espanyol. Els treballadors d'Aena no volen sentir a parlar de cap privatització, i vull creure que al darrere hi ha una actitud cent per cent laboral, sense interferència política; ingenu que sóc.

Unes negociacions discretes segurament acabarien amb el mateix resultat que aquestes que s'estan fent al bell mig d'una tempesta econòmica. Però la discreció no hauria fet mal a ningú. Perquè menys turisme vol dir menys contractes. Per tant, una cua de l'atur més llarga que si tothom fos més prudent.

Tinc curiositat per saber com entomaran les dades de l'atur estival els negociadors que no han sabut cridar al seny els seus afiliats, saludats i migpensionistes.