Xocolata espessa
La fi dels municipis petits
La proximitat de les eleccions municipals i la crisi econòmica tornen a posar sobre la taula un tema recurrent: l'eliminació dels municipis petits.
Es diu que amb l'actual situació econòmica cal simplificar administracions, que no podem suportar tants càrrecs municipals, que no té cap sentit mantenir ajuntaments en pobles de 50, 100 o 500 habitants, que cal agrupar-los en municipis més grans, i un llarg etcètera.
L'argument econòmic serveix d'excusa per intentar afeblir el sistema democràtic una mica més. La proximitat entre els electors i els seus representants és un element de qualitat democràtica que, en comptes d'intentar diluir, s'hauria de potenciar. Per mantenir aquesta proximitat, per exemple, els membres del Parlament britànic –alts funcionaris i ministres inclosos–, acostumen a obrir la consulta (ells en diuen surgery) periòdicament al seu districte electoral i a atendre personalment els ciutadans que demanin cita, com si fossin metges.
No és cert que l'existència de molts municipis signifiqui més despesa. La majoria dels petits ajuntaments estan formats per ciutadans que no cobren o que perden diners per dedicar-s'hi. Qualsevol que visqui en un poble petit en pot donar fe.
Agrupar ajuntaments implica augmentar la distància amb el ciutadà. El procés hauria de ser el contrari: dividir els ajuntaments grans i fer els municipis encara més petits! La proximitat elector-càrrec electe fa que aquests últims s'ho pensin dues vegades abans de fer segons quines coses.
Fins i tot el megamunicipi de Catalunya, Barcelona, hauria de seguir l'exemple d'altres grans ciutats com París o Budapest, que a banda de l'administració metropolitana estan formades per molts petits ajuntaments, un per districte. Per què els més de 120.000 graciencs no tenen dret a triar un alcalde només per a Gràcia, per exemple? La distància amb la plaça Sant Jaume és massa gran.
L'estalvi vindrà per les mancomunitats de serveis, que ja funcionen molt i molt bé en moltes comarques catalanes. S'han de mancomunar tots els serveis i àrees de gestió que sigui possible, però en cap cas allunyar els ciutadans dels seus governants. Les circumscripcions petites fan que els càrrecs electes hagi de retre comptes als veïns que veuen cada dia cara a cara. En els municipis grans, la fidelitat dels polítics no és amb els ciutadans, que moltes vegades no coneixen més que els regidors caps de cartell, sinó amb el líder del partit que decideix les llistes.