Efímers

Té poders endevinatoris tocar la galta del cul d'algú amb qui s'ha compartit un aliment?

No ho sé. La lliçó, que no he dut a la pràctica, me la va donar ja fa molts anys, la cantant cubana Omara Portuondo. L'entrevistava a Catalunya Ràdio, a l'època d'El món s'acaba. Era pels volts de Tots Sants, teníem panellets a l'estudi, i em va doldre que ella en deixés un de pinyons a mig menjar. Me'l vaig acabar, i es veu que, amb el panellet compartit, si llavors l'hagués tocada, hauria llegit els seus pensaments.

Quines coses té la saviesa popular, o la santería, cubana!

És una llàstima que aquesta lectura premonitòria no hagi servit per al terratrèmol del Japó, i la desfeta del Pacífic. També és cert que ni els serveis d'espionatge ni diplomàtics han sabut preveure les revoltes del nord d'Àfrica. Aquí només revela alguna cosa Julian Assange, el de Wikileaks, i ja veiem quin tracte rep. Ningú veu res. Potser per això aquesta dona, Omara Portuondo, que té més de vuitanta anys, i seixanta de carrera artística, és l'ànima femenina i resistent de Buena Vista Social Club. Per bé que Santiago Auserón i la semilla del son, ja havien fet treball de recerca i divulgació de la música tradicional cubana, i havien dut Compay Segundo, i Celeste Mendoza, entre d'altres, a actuar aquí, l'èxit i popularitat mundial els va arribar amb Ry Cooder, a finals dels noranta. L'èxit encara els dura, tot i que com es va veure al concert d'aquest dijous a l'Auditori de Barcelona, cada vegada han de dedicar més minuts al memorial. Les veus de Compay, d'Ibrahim Ferrer, el piano de Rubén González, i el baix Cachaito López, ja són història. És clar que queda la trompeta de Manuel Guajiro Mirabal, i suma edat Papi Oviedo, i la solvència i so de l'orquestra són fora de discussió. Per això la cantant dels Veinte años reclamava del públic que cridés que era la més sexy, la més guapa de l'escenari, i ballava, i feia aixecar tothom.

Perquè què dicta el temps, encara que no tinguem intuïció? Que tot se'n pot anar en orris en dos minuts.