Excepció cultural

Manifestació convocada davant del Macba per protestar per les retallades pressupostàries en matèria de cultura. El raonament: cal fer una excepció per a aquest departament i tot el que en penja, perquè precisament es tracta de la cartera que rep menys pressupost de la Generalitat (aproximadament un 1%). S'argumenta, també, que la cultura ha de ser una aposta en temps de crisi perquè, com el turisme, és una indústria estratègica en un país com el nostre. En definitiva, que la cultura ha de ser un bé d'especial protecció a Catalunya i que les retallades no l'han d'afectar. La polèmica està servida.

Crec que hi ha un clar dèficit d'oportunitat en la iniciativa. Deixant de banda el fons, que també demana molta argumentació, no és el moment de presentar la cultura com el bé prioritari: crec que s'ha d'anar amb més tacte quan la gent està sofrint per retallades més sagnants com en el cas de la sanitat o l'educació, o fins i tot del comerç o les universitats. Ha estat, sí, una manca de tacte, i també de vista. I d'olfacte. No és el moment oportú per reclamar unes excepcions que, per justes que siguin, manifestades en aquests temps davant del Macba semblen més un “qué hay de lo mío?” gremial que una demanda en pro de la col·lectivitat. La gent no vol estar per a gaires collonades, i en aquests moments de seguida veu collonades. Insisteixo que estic parlant d'imatge, no de contingut. Ara vaig al fons de la qüestió.

Caldrà que la Generalitat expliqui molt bé la necessitat de les retallades, no pas ara, sinó d'aquí a un any: ara tothom o bona part de la població entén les mesures, però Artur mas tindrà el deure de demostrar d'aquí a un any que ha pogut redreçar l'economia de la “casa” i que ja no hem de sofrir més retalls. D'altra banda, Mas tindrà raó si pregunta als agents culturals: “Tota aquesta excepció que reclameu, de quina partida sanitària l'hem de treure?”. I, malgrat tot, en tractar-se d'un 1% del pressupost general, sí que crec que l'excepció és possible. Possible i necessària. L'oportunitat, però, és una altra cosa: als dèbils se'ls ha d'exigir, justament per ser els dèbils, major astúcia. I una mica de sentit de l'estètica!