Articles

Ull de peix

Els llestos

Els llestos escalen, però tots sabem que quan rasques no hi ha res

Els llestos no són intel·ligents. Ni els intel·ligents són llestos. Mai. Sí que es dóna el cas d'algú que no sigui ni llest ni intel·ligent, i aleshores solem dir que és molt bona persona (encara que no ho sigui). Els llestos, els espavilats, escalen: a l'empresa, a la feina, a la universitat i fins i tot en el món artístic. Però tots sabem que és una ficció, que quan rasques no hi ha res.

Com que tinc la sort de tenir amics (i lectors) intel·ligents, i, per tant, no llestos, m'agradaria dedicar-los aquest article, amb algunes meravelles que m'han enlluernat recentment: una és l'esplèndida, impagable traducció d'una escollida selecció de poemes de Jacint Verdaguer a l'anglès (Selected poems of Jacint Verdaguer) que ha fet Ronald Puppo, a qui vaig tenir el goig de conèixer a Barcelona i que hi ha dedicat un pila d'anys per obtenir un resultat esplèndid. Així, la cultura catalana assoleix una internacionalització que els maldestres enemics de Catalunya no podran neutralitzar.

Una altra és la participació en un preciós acte a Cerdanyola del Vallès, Cafè i lletres, on, enmig d'un bell museu, hom parla de literatura i de creativitat. La meva enhorabona als seus promotors, i en especial al magnífic escriptor Isidre Grau. He de dir, a més, que en el Museu de Cerdanyola vaig veure dos quadres de la meva admirada Carme Sanglas; un d'ells era una silueta negra i un fil d'or, a mena de llàgrima, que li cau de l'ull fins al terra formant un bassiol daurat: impressionant.

Una d'emblemàtica: la cúpula del gran Miquel Barceló a la seu de les Nacions Unides a Ginebra i que l'espanyolisme més caspós ha intentat desprestigiar. Llàstima que ho hagis de veure només cinc minuts i a través d'un vidre. Només per trencar aquesta barrera valdria la pena ser europarlamentari...

També estic commoguda per l'autobiografia de Christopher Reeve, el famós Superman, Tot és possible. Llegint la seva lluita per despolititzar les cèl·lules mare i tots els avenços on fiquen cullerada les “caritatives” diverses esglésies, m'he sentit capaç d'afrontar-ho tot. O quasi tot.

Els llestos, però, no sabran de què els parlo ni els interessarà un rave res del que aquí dic.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.