Nuclears? No, gràcies!

El debat sobre nuclears sí o no torna a ser una prioritat després dels dramàtics esdeveniments que s'estan vivint al Japó. Als desastres provocats pels terratrèmols i el tsunami s'hi han afegit les explosions a les centrals nuclears i l'emanació descontrolada de radiació amb unes conseqüències imprevisibles. La polèmica sobre l'energia nuclear ve de lluny, però el món occidental encara no ha sabut o volgut apostar prou per les energies alternatives per no haver de dependre d'aquestes potencials màquines infernals. Les centrals nuclears són un giny perillós, fins i tot quan es compleixen les normes de seguretat, i no hi ha força humana que pugui aturar la natura descontrolada. Txernòbil va esclatar per deixadesa i els reactors de Fukushima, pel devastador tsunami, però els accidents a les plantes nuclears sovintegen i fan posar la pell de gallina. En els darrers anys havia amainat la controvèrsia sobre l'energia nuclear perquè els governs de dreta i d'esquerra l'han assumida, si res més no, per força. Les protestes antinuclears es remunten a principis dels anys setanta, poc després del Maig del 1968. El moviment ecologista va fer bandera del pacifisme i de la lluita contra l'energia nuclear, però la pròpia diversitat ecologista ha esmorteït el debat. Des dels que pensen que només es pot transformar el món a través d'una opció política, fins als utòpics que creuen en un món de pau i bona voluntat, hi ha un univers de divergències i esterilitat dialèctica. En alguns països els ecologistes han arribat al govern, però aquí cap tendència no ha pres, i només s'ha aconseguit que el partits parlin d'ecologisme o que incorporin les sigles. Recuperant vells eslògans: Nuclears? No, gràcies!