Ana Pastor

Passaràs a la història pel mocadoret que t'anava caient del cap, quan l'entrevista que vas fer per TVE al president de l'Iran tenia altres grans atractius. Bé, així de bèstia és el món de la imatge, i diguem-ho clar, el món de la simbologia. La teva caiguda de drap és una denúncia gràfica, potser ni volguda ni calculada, però sens dubte ben expressiva: davant d'Ahmadinejad, una dona es desmelena i li ensenya, en viu i en directe, que el seu cap pot ser tan lliure com el del mandatari entrevistat. La cosa té valor, no ho podem negar.

Vaig seguir la conversa per televisió i confesso, benvolguda Ana Pastor, que ni tan sols em vaig adonar de la pèrdua del tèxtil. Em dec estar fent gran. O potser és que estava pendent del que dèieu. Les teves preguntes van ser incisives, en algun moment agressives i tot, com de fet es mereix un demagog malcarat com el primer mandatari persa. El to de la interrogació, doncs, va acompanyar de forma adequada l'abandó del vel, en una clara cohabitació entre gestos i paraules.

No vas aprofitar prou, en canvi, les respostes. La impunitat d'Ahmadinejad quan et tornava la pilota, citant el tracte que Espanya donava als separatismes, et van deixar muda. Acusaves el govern iranià d'executar adúlters i homosexuals, i en canvi no tenies prou nervi i cintura per aturar l'embat quan et tornaven la pilota amb qüestions de casa. Potser és que l'hàbil Mahmud va saber tocar el punt sensible de TVE. Potser és que a molta gent encara li ha de caure el vel en temes espanyols.