Escriptors subvencionats

En aquest context general de tisores implacables (tot i que sovint selectes i potser parcials), sobta veure aquest rebombori que s'està generant al món cultural. Ara no seré jo qui posi en dubte l'interès global de la cultura pel que fa al present i el futur del país i de la nostra gent: el problema rau potser en la concepció profunda del tema. El tripartit va menystenir sense vergonya la cultura catalana i el seu paper social i, de fet, s'ha oblidat fins i tot aquell temps en què els polítics utilitzaven la cultura per fer-se la fotografia de rigor, sempre lluïda i gens comprometedora. Ara les coses han canviat i el que impera és aquella cultura de “tendència”, allò dels 100 millors restaurants de pèsols, les 50 frases més brillants de la meva tieta i, en definitiva, productes fàcils que demostren que som multiculturals i oberts al món i que, a més, no cal ni llegir. Amb aquest panorama més aviat depriment, sorprèn que es segueixin concedint subvencions (i no poques) a escriptors que de cop i volta veuen com, gràcies a no se sap ben bé quins criteris i/o influències, els cauen 10.000, 5.000, 3.000 euros per haver escrit un llibre que, a més, vendran i/o els premiaran. De fet, en aquest magma subvencionat hi ha de tot: noms recurrents i habituals, llibres que ja s'han publicat, llibres que potser no s'escriuran i tot un catàleg curiós de circumstàncies concretes. Ja sé que hi haurà qui dirà que això és pura enveja, però no, penso de tot cor que la professionalització de la literatura ha de venir per altres camins, del treball dels autors i de les editorials, de l'esforç i, encara que soni un punt absurd, d'un cert sacrifici, i que el paper de l'administració hauria de ser un altre de molt diferent. No crec que el seu objectiu sigui pagar uns diners a determinats escriptors per escriure obres que, en teoria, només són una idea o un projecte, més enllà de la qualitat de l'autor i de l'obra. El paper del departament hauria de ser fomentar espais culturals als mitjans de comunicació públics i privats i, sobretot, dignificar la cultura dins i fora de les nostres fronteres, fer-la rendible socialment i econòmicament i no crear una mena de sopa boba que es concedeix als amics, coneguts i saludats com un regal extraordinari per llibres que segurament escriurien igual o bé que potser si no reben l'ajut no es faran mai.