Canyes pensants

Som gegants amb peus de fang, els humans. A petita escala ho vam constatar l'any passat per aquestes dates, amb la gran nevada. I ara ho experimentem de nou amb la catàstrofe del Japó. De sobte una atzagaiada de la natura ens col·loca en el nostre lloc; i molts dels sistemes de vida vigents unes poques hores abans, ja no serveixen per afrontar la nova situació creada. És després d'un d'aquests embats quan més es comprèn aquella magnífica expressió de Pascal, que, establint una aliança entre fragilitat i intel·ligència, defineix l'ésser humà com una canya pensant. És molt previsible que arran de la catàstrofe del Japó es propagui la indústria de l'apocalipsi, una indústria que no només s'expressa en termes religiosos, sinó també civils i ideològics. Ara, com tantes altres vegades, tenim l'obligació de cobrir el buit perillós que es crea entre desinformació i proselitisme. I en aquest sentit sembla que no hàgim superat aquest buit, ja que els diagnòstics es concentren més en el proselitisme que no pas en la informació. D'una banda hi ha la catequesi d'un ecologisme sacralitzant, que concep la natura com a més important que la humanitat; i, de l'altra, hi ha la profecia del fonamentalisme liberal, que propugna que el creixement il·limitat de l'economia és més primordial que no pas la decisió de les persones. Contínuament, en dimensions micro i macro, estem recaptant arguments incontestables per canviar els nostres sistemes de vida. La crisi energètica, la destrucció de la biodiversitat, la contaminació, el testimoni esfereïdor que sobre la pesca pot oferir qualsevol pescador del nostre litoral, l'escandalosa i farisaica manca d'inversió en transport públic…, totes aquestes realitats s'han d'afrontar amb informació rigorosa. Cal explotar el prodigiós pensament de la fràgil canya que som.