La indignació

Indigneu-vos! Ja ha aparegut en català el pamflet d'Stéphane Hessel, que té un milió i mig de lectors a França. Aquest veterà resistent de 93 anys, únic redactor viu de la Declaració dels Drets Humans del 1948, defensor de la causa Palestina, i en el seu moment de la independència algeriana, supervivent de Buchenwald, està indignat de veure com l'adotzenament i la manca de compromís i esperit crític dominen la societat occidental.

Com pot ser que una Europa que va superar el trauma de dues guerres mundials, i va aixecar l'Estat del Benestar, estigui sotmesa a la dictadura dels mercats, i se'l deixi escolar entre els dits? I el tracte que es dóna als immigrants, als gitanos, és el que s'ajusta a la dignitat?

És clar que aquest lluitador coneix la nostra singularitat i dedica uns mots als lectors catalans. “Aquest país, rebel i valent de sempre, pot afavorir aquest impuls cap a una Europa cultural, fraternal, i no pas una Europa al servei d'una finançarització del món”. Hessel, que considera que el pitjor mal és la indiferència, demana que busquem motius d'indignació. Però si no ens en falten! Si ja fa molts anys que vivim emprenyats, o indignats, o com es vulgui. Si enyorem el Joan Solà que ens va deixar com a lema que “Plantem cara”. I Jordi Pujol diu que “ens volen fotre” I per tants motius diferents! Llengua, diners, consideració. Palplantats esperem aquests dies que l'estol d'eurodiputats que ha vingut a veure amples de via, i nusos ferroviaris, i trams de via única tornin a Brussel·les indignats. Emprenyats esperem que la lletra petita no ens estafi un cop més, com amb rodalies, regionals, Aena, la dependència o el finançament, i ara amb l'impuls definitiu al corredor del mediterrani, que ha vingut a presentar el ministre Blanco. Indigneu-vos amb els governs que fora de tota lògica de flux i activitat econòmica han anat posposant una obra que ara és un tap a la recuperació, i que vés per on, ara no hi ha calés. Indigneu-vos per cada quilòmetre de via d'alta velocitat espanyola que no s'amortitzarà mai, però que permetrà anar als ministres, de Madrid a cada capital, amb l'entrepà del suposat progrés a la mà.