Josep Valls

Josep Pla era un escèptic. «Si vostè està interessat en les coses hiperbòliques, tracti de ser feliç. Si és més enraonat, tracti de viure, que ja és prou difícil», va aconsellar a Josep Valls (Sant Feliu de Pallerols, 1944). Des del 1973 fins a la mort, el 1981, Pla va freqüentar el Motel Empordà de Figueres, on Valls treballava d'administrador. Per indicació del fundador de la casa, Josep Mercader, Valls s'asseia a menjar amb Pla cada vegada que el prosista de Palafrugell els visitava. Entusiasmats en converses inacabables, Pla i Valls van compartir molts àpats. Sempre a la mateixa taula del restaurant: la 26.

Qui sap si intuint que tindrien un caràcter premonitori moltes confessions que li confiava Pla, Valls, després d'haver menjat amb l'escriptor, anotava amb paciència i pulcritud de notari tot el que li havia dit. «La seva paraula, tant l'escrita com l'oral, tenia gairebé sempre un gran valor literari. La lectura i la conversa, alternades gairebé a diari, m'arribaven a meravellar. El Pla que jo vaig conèixer parlava tal com escrivia i escrivia tal com parlava», recorda Valls.

Per Sant Jordi es compliran trenta anys de la mort de Pla. Una de les millors maneres de comprovar fins a quin punt Pla ens ajuda a reflexionar sobre el present és llegir Josep Pla oral, el llibre que acaba de publicar Acontravent. Valls hi recull 183 visions de la vida, la gent, ell mateix, la literatura, l'art, el menjar, el país, el viatge, la religió i la política que va sentir de la veu de Pla.

Sembla que Pla ens espia des de Josep Pla oral: «No sé pas si ens en sortirem. Abans em pensava que en aquest país tot estava per fer. Ara veig que no hi ha res a fer» o «Els catalans no sabem governar perquè no hem tingut mai l'ocasió de practicar això que a Madrid fan com aquell qui es menja un préssec» o «És colossal! En aquest país cada dia hi ha més gent que es queda sense feina, cada dia hi ha més morts a les carreteres, cada dia es mengen coses més dolentes, cada dia tothom s'entén menys. Però quan un pregunta com va tot, tothom contesta invariablement: Anar fent!»

Sempre irremeiablement escèptic, Pla, com un oracle a qui no podem deixar d'escoltar, ens alerta de tots els miratges, començant pel de l'amor: «Això que en diuen amor pot convertir una pastoreta en una reina. Però un cop evaporat l'encant sensual, que és passatger per ell mateix, el rei engegarà la pastoreta a fer punyetes.»