ZP

Anunciaràs la teva marxa, diuen, i sembla que ho faràs aviat. Al comitè federal de l'abril és possible que anunciïs que no et presentaràs a la reelecció en els comicis de l'any vinent. I tots que ens en planyerem força, escolta. Ens sabrà greu no poder admirar les teves celles proverbials, per damunt d'edictes i decrets, dues corbes econòmiques de cicle desastrós, portant al cim de la borratxera del totxo i tot seguit caient fins a l'infern de la ruïna pressupostària.

Marxaràs amb la feina ben feta, amb aquell tarannà tan teu. D'entrada, seràs recordat com a gran polític igualitarista; tothom igual de decebut, tothom igual d'escurat, tothom igual de planxat per la decepció. Fins i tot els pacifistes s'apuntaran a la simfonia del consens, del consens en contra teu, perquè vas entrar en so de pau i t'acomiadaràs en so de guerra, ordenant bombardejos selectius a Trípoli. Ei, res en contra de rebentar Gaddafi, però és ben curiós que en el moment final no puguis ni mantenir tres caces bombarders quiets a la pista.

Has estat la primera gran frustració del segle XXI, José Luis Rodríguez Zapatero. Sens dubte ingressaràs en la Història com el polític més fiable de les Espanyes: a partir de cert moment, podíem estar del tot segurs, refiats i confiats, que incompliries qualsevol promesa –qualsevol sense temor d'equivocar-nos. Ara dius que et retiraràs, i vigila que no acabis complint l'anunci, i destrossant aquesta teva sòlida, ferma, ben guanyada reputació. Pensa-t'ho bé, una aptitud tan treballada no es pot dilapidar així com així.