[D]
0
Opinió
21 març 2011 2.00 h

sempre guanyen els mateixos.

frederic porta

Els «éssers superiors» mai es resignen

Ja ho sabem, però no ho assumim: el Barça altera l'ordre natural d'aquest Estat. Ha de manar el PP i guanyar el Madrid. La resta és designi del maligne. Res no és casual. Ni el relleu d'un director de diari per ser incapaç d'aconseguir l'objectiu esmentat dues línies més amunt, ni la insistència del president i el tècnic del Barcelona que no s'oblidin les calúmnies, ara que tothom perd la memòria en minuts. Cal pressionar els rectors del Barça perquè arribin fins al final als tribunals de justícia, exigint responsabilitats. Sabem per un allau d'evidències el temps que fa que són en el complot de la desestabilització. Qui finalment ho aconsegueixi, obtindrà un magnífic triomf davant l'ésser superior, dominador dels fils de la trama. I serà recompensat. Per a ells, part del quart poder resulta només la força de mercenaris més disposada a l'atac en primera línia, baioneta calada per al cos a cos, com si la seva missió fos sagrada.

En el cas del dopatge es tractava d'organitzar-la ben grossa. El soldat de fortuna, abans fanàtic blanc que cronista, es va empassar el gripau preparat. Poca volada, gens d'enteniment. Ni va calcular, ni contrastar. Sense proves, ni desig de demanar-les. Tret instantani al peu, perquè tenia l'altura d'un campanar. Tal com la deia per antena, va notar l'efecte: sol com un mussol. Sense fama, cap cop a l'esquena, ningú va seguir amb la calúmnia. Tothom va amagar el cap i la font, és clar, es va assecar de cop. Tampoc va sortir immediatament l'al·ludit Madrid en públic comunitat a dir que ell no vol protagonitzar rumors, ni desitja taques d'aquest gruix contra la institució. A corre-cuita, ho va resoldre amb una trucada presidencial de tràmit i un bell gest de solidaritat humana cap a Abidal. Van creure que així taparien l'olla de pressió generada, el tir per la culata. Quan passi l'efecte, però, tornaran a la càrrega perquè els éssers superiors mai no es resignen. Ho viuen com una guerra en què tot s'hi val i no hi ha res prohibit per una convenció de Ginebra, pels escrúpols i els principis més elementals de convivència i respecte. Tot s'hi val per tornar les aigües a la seva llera. L'única que entenen. De vegades, resulten tan maquiavèl·lics que fan venir esgarrifances d'imaginar quina pot ser la propera. I això diuen que és esport?

ABIDAL Reconforta l'onada de solidaritat cap a Abidal que, per uns dies, torna a situar el futbol just al lloc on hauria de ser. Hem viscut el miratge de saber estar, de col·locar les humanes prioritats al terme que els pertoca i de no trobar-nos en el permanent ridícul de les passions desbocades per un trist resultat, unes estúpides declaracions i uns personatges de pa sucat amb oli que no aporten res al conjunt de la humanitat. Abidal sap que se l'estima un munt quan ha hagut d'afrontar aquest tràngol vital. La resta hem pogut comprovar que no s'ha perdut el món de vista del tot.
ADÉU Puntada cap amunt per a aquest membre de la penya de l'àcid bòric incapaç d'obtenir els objectius fixats: no ha sabut desestabilitzar el Barça des del diari més venut de l'Estat. El seu mentor, conspirador número u que s'empara en el nostre castigat ofici, el relleva per un altre deixeble sense cap mèrit de carrera. Total, que la festa continuarà igual i perdrem de vista un indesitjable manipulador de campanyes sense èxit per conèixer un successor a qui només cal desitjar idèntica trajectòria de fracassos. Canviar, no canviaran, és clar.
GETAFE Agafem el Getafe d'exemple, tot i que no serveix, perquè van ser decents, no van plantar cap autocar, ni van repartir llenya i els guia un tècnic valent, digne d'un Madrid que mai el valorarà per ser candidat a la banqueta, no fos cas que comparessin Míchel amb Pep. Però va ser el matx de sempre. Si entressin la meitat d'ocasions i els àrbitres xiulessin els penals, seria avorridíssim. Disculpi el lector l'ensopegada: mai emprem condicionals en l'anàlisi. Resulten massa evidents. Aquest Barça continua sense mostrar-nos cap problema preocupant, doncs.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Frederic Porta
Altres articles de l'autor

Publicat a

Més llegides