Tòpics

Molta gent es declara impressionada en veure com els japonesos fan cua durant hores per comprar menjar o gasolina sense anar a plantofades, i admira la paciència, estoïcisme i civilitat d'una cultura on passa això quan pateix una gran calamitat. A mi no m'estranya aquest comportament d'una societat que segueix a toc de xiulet les consignes més extravagants dels de més amunt, com això de fer gimnàstica abans de començar a treballar que els de Panasonic van introduir a la fàbrica de Celrà juntament amb consignes sobre que tothom som empresa i entre tots la farem gran, fins que trenta anys més tard es van endur la producció i els Pilates laborals a la Xina. No m'estranya d'una gent que, havent sigut l'únic país del món que ha patit dues explosions atòmiques, hagi acceptat conviure amb centrals elèctriques nuclears mentre que quan viatja per l'estranger es posa una careta per circular pel passeig de Gràcia per por d'agafar la triquinosi mentre fa fotos de la Pedrera.

I això porta a l'altre gran tòpic sobre el Japó: el de la seva intel·ligència i capacitat tecnològica. Fa ser burro construir centrals nuclears on hi ha una activitat sísmica tremenda, i aquesta planificació hauria estat igualment irresponsable encara que no haguessin saltat els ploms del sistema de refrigeració de Fukushima. Els governs i les empreses que van decidir això per no haver d'importar tant petroli van ser uns insensats... o uns criminals que van calcular el risc que passés una catàstrofe com aquesta i van decidir que surt a compte que n'hi hagi una cada quaranta anys, perquè els barrils estalviats compensen que morin o emmalalteixin uns quants milers de persones.