Radiografies de mandarins
Una radiografia és una fotografia sense artificis del que som per dins; i un mandarí és un home de poder amb uniforme de gala. Des de sempre s'ha escrit, i molt, dels polítics, de com han d'actuar i de com s'han de presentar davant la ciutadania, de la gesticulació i la cerimònia apropiades per a l'èxit de la seva empresa. Un dels textos més famosos va ser el Breviarium Politicorum Secundum Rubricas Mazarinicas en el qual el cardenal Mazzarino recomanava als prínceps utilitzar una màscara de pergamí de dues cares per fer bé la seva feina. Ara, en el seu llibre Els mandarins, el periodista Rafael Nadal fa una cosa poc habitual: despullar alguns dels nostres homes de poder de tota parafernàlia professional i practicar-los veritables radiografies literàries per presentar-los tal com son.
Deia Pla que els periodistes no sabem res i que les poques coses que sabem no les podem explicar. Nadal demostra que els bons periodistes sí que saben coses i sí que saben explicar-les; però per gosar portar la contraria a l'homenot de Llofriu s'ha de ser com ell, detallista, bon escoltador i enemic dels excessos literaris. Els retrats de mandarins amb què Nadal debuta a la literatura són el resultat de l'observació pura de certs polítics que ha tingut el gust i l'obligació de conèixer, deixada reposar per després depurar i destil·lar fins a deixar emergir només l'essència de la personalitat que hi ha darrere del personatge públic. Aquests relats curts corresponen a descripcions meticuloses de moments molt concrets viscuts amb els mandarins, de les quals obté perfils molt definits i extraordinàriament il·lustradors del retratat.
La representació de la política no ha canviat gaire des que els primers ministres disfressats de cardenals escrivien breviaris per als seus prínceps, ni sembla que aquesta tradició presenti símptomes de canviar a curt termini. Més aviat al contrari, la democràcia audiovisual ha fomentat els cursos de teatre i la venda de màscares entre els alumnes de la política. Desconec com es deuen haver pres els mandarins la divulgació de les seves radiografies obra del doctor Nadal, però tinc la impressió que no els perjudiquen gens ni mica. Un mandarí despullat és més proper a la resta de ciutadans que quan actua a l'escenari. I d'això deu tractar la política, de proximitat.
