Ermessenda

Benvinguda, Ermessenda, a l'apassionant món de la petita pantalla. Estic segur que t'ha encantat, tu que no paraves de buscar la força i l'autoritat allà on naixia. Diuen que has estat la dona més poderosa de la història de Catalunya, cosa prodigiosa si pensem que vas viure abans i tot que Catalunya existís com nosaltres la coneixem. Però bé, ja ens entenem; el cas és captar seguidors i treballar influències, coses que a tu no et sonaran gens estranyes.

TV3 t'ha convertit en mite, i em sembla molt bé, en un país que sempre ha anat coix de llegendes de poder, i en un gènere, el femení, que tampoc no n'ha anat sobrat. L'episodi no fa cap al·legat ni patriòtic ni feminista, i si de cas seran uns altres que a partir d'ara faran aquesta feina. De fet, un mite no es mesura per la bondat sinó per la notorietat. Tu vas ser molt notable i ara, mil anys després, encara ho seràs més. Mai tanta gent t'haurà admirat, sentit i potser temut.

No devies ser cap xai polític. En aquella època, més i tot que ara, una dona havia de lluitar per arribar dalt de tot. Tu vas haver de passar per damunt dels marits, dels fills i dels néts. Vas haver d'envoltar-te de soldats, armats fins a les dents, i confiar en ells per frenar altres guerrers armats. Vas governar, vas construir, vas crear i vas passar de la vuitantena. Un prodigi rere l'altre, que mereix totes les sèries del món. La pregunta no és per què es fa això a la televisió, la pregunta de debò és per què no s'ha fet abans. Algú té la resposta?