La modernització alimentària
Que als EUA hi ha un problema d'obesitat és sabut des de fa temps. Sovint ens ho recorden, i ara s'ha quantificat que una quarta part de la població té sobrepès. Malgrat que les campanyes per educar sobre alimentació no cessen, sembla que molta gent fa el sord. Per fortuna, entre nosaltres aquest mal no és tan freqüent, però és usual que se'ns alerti en aquest sentit, i se'ns avisi que hi ha escolars que estan massa grassos.
L'alimentació, el que es coneix des de l'antiguitat com “el pa nostre de cada dia”, s'agermana amb altres canvis socials quant a reflectir la col·lisió entre modernitat i tradició. Ara mengem de manera diferent de fa un segle no sols perquè som més rics i tenim més productes a l'abast sinó perquè els valors socials han canviat. Ho han fet en la vessant religiosa, la científica i la mercantil.
Amb la creixent secularització, normes cristianes com ara el dejuni o l'abstinència han quedat obsoletes. Preguntem-nos quantes persones deixen de menjar carn durant la quaresma? I tocant al dejuni, algú en sent a parlar? Per la banda de la ciència, les regles dictades científicament respecte del que és bo o dolent a la taula se sobreposen a les pautes transmeses per l'experiència. Els adults joves fan més cas del que llegeixen o escolten en els mitjans que no pas dels costums alimentaris de la mare. Els científics decideixen què hem de menjar, quins són els límits tolerables de colesterol, cada vegada més intolerants. Un tercer determinant en la nutrició és el mercat. L'estacionalitat ha deixat de fixar amb què omplirem el plat. Gràcies al mercadeig global, podrem posar-hi síndries o maduixes a l'hivern i carxofes a l'estiu.
Tals processos de modernització fan que estiguem més sans? Potser sí. Si no, disposem d'un ventall de fàrmacs per corregir les anomalies. Una altra pregunta remet al principi dels comentaris. Hem de preocupar-nos pensant que som una societat obesa? A simple vista es comprova que la moda d'estar prim té més poder que els plaers de la cuina. Quant als nens i nenes, algú en veu gaires, d'obesos, en sortir de l'escola? No inventem qüestions, si us plau; no fem seguidisme.
