Per aprendre dels qui en saben

Reconec que m'he sentit temptada a escriure sobre la guerra a Líbia, i la posterior intervenció de tropes aliades que han interpretat una mica a la seva manera el mandat de Nacions Unides. Mirar de pensar en aquells i aquelles que, sense haver pogut fer res més que resignar-se a viure sota un règim totalitari durant dècades, ara veuen com aquells que fins ara no havien fet res per ajudar-los bombardegen casa seva per tal de fer fora el dictador. Però com que hi ha molta gent que ho està fent molt millor que jo, com Fisas, Armadans o Oliveras, i com que no entenc res de res, prefereixo explicar-vos coses que m'han passat les últimes hores.

He tingut la sort de poder mantenir una llarga i enriquidora conversa amb un dels homes que més ha volgut argumentar sense demagògia com de perjudicial n'és l'energia nuclear per al desenvolupament d'un poble. Marcel Coderch em deia que ni és segura –com s'ha demostrat en tantes ocasions, també a casa nostra– ni neta –els residus que produeix són altament perillosos i difícilment tractables– ni ens és tan imprescindible –si avui tanquessin les 3 centrals de Catalunya, demà tindríem llum, i a mig termini només caldria ampliar l'oferta a través del gas.

Però, és clar, el benefici per a les elèctriques seria menor, perquè haurien de pagar més cara la matèria primera. El debat sobre les nuclears, velles i mal gestionades al nostre país, es mostra necessari. Necessari per adonar-nos, com em deia Coderch, que hem de començar a posar en dubte dogmes, com la màxima que cal créixer. El planeta és finit. Potser créixer no és la millor manera d'evolucionar. Potser cal començar a plantejar-nos equilibris globals, pactats i aplicats. Un càncer creix, i molt, però quan ha crescut massa provoca la mort.

També he seguit de prop, aquest vespre passat, l'acte al Col·legi de Periodistes de suport al director de Vilaweb, Vicent Partal. És llarg d'explicar –si en teniu ganes, al seu diari hi trobareu totes les pistes– però és curta, molt curta la mirada d'un govern municipal que ha estat incapaç de respectar la llibertat d'expressió d'un mitjà, a qui afortunadament la professió i molta de la societat civil i política del país ha volgut donar suport.

És gratificant saber que, per poc que una sàpiga de les coses, hi ha tants referents capaços de traçar trajectòries necessàries.