Indignem-nos; indigneu-vos

Sens dubte Stéphane Hessel és un personatge excepcional. La seva biografia avala la pròpia posició i paraula, mai gratuïta, sempre reflexiva, en una llarga vida marcada pel compromís. Prop a complir els 94 anys i amb una extraordinària vitalitat, Hessel encara fa sentir la veu profètica, denunciant les injustícies i animant a una insurrecció pacífica, mentre reclama el dret a indignar-se, l'obligació d'indignar-se, en un món que reclama una contundent revolta.

Talment, Stéphane Hessel és el darrer supervivent del grup de dotze redactors de la Declaració Universal dels Drets Humans, aprovada per les Nacions Unides al desembre del 1948; un grup al qual ell aportà el programa del Consell Nacional de la Resistència francès i l'especial sensibilitat d'un home de família jueva assimilada, nascut a Alemanya i educat a França, lluitador contra el nazisme, supervivent dels camps de la mort, activista a favor de la independència d'Algèria i defensor dels drets del poble palestí. Proper al Partit Socialista francès, a la Franja de Gaza, on arriba gràcies al seu passaport diplomàtic, afirma, al 2009, que “sempre m'he situat i em situo a la banda dels dissidents”. Des d'un tranquil pis, a un barri del sud de París, junt a l'esposa amb la qual comparteix vida des dels temps de la Resistència, segueix dictant el pensament singular i compromès d'un ciutadà del món que desitja deixar un entorn força més endreçat de com el va trobar.

És l'ancià intel·lectual qui ara ha fet públic un pamflet que ha esdevingut el llibre més venut a França en els darrers anys. Un xic més de trenta pàgines i una reflexió tan condensada que no permet perdre ni una lletra han configurat un llibre que, amb el títol d'Indignez-vous! publicà, l'octubre passat, una petita editorial francesa (Indigène), amb l'objecte de vendre uns vuit mil exemplars. El boca orella ha estat impressionant i al mes de febrer s'arribava al milió d'exemplars venuts i es traduïa a diverses llengües. Ara, ha aparegut en versió catalana, editat per Destino. En determinats àmbits ja es coneix com “el nou llibre roig” i ha esdevingut referència en el debat polític i social del moment.

Indigneu-vos! parteix de la necessitat de fer front a una societat lliurada als poders financers davant els quals cal dir no. Hessel parteix de la pròpia experiència i del reconeixement que “la història és feta de conflictes successius, a la manera d'assumpció de constants desafiaments”, un repte cap al progrés en la conquesta de la llibertat col·lectiva. Però, també, els progressos en la llibertat, “la competitivitat, la cursa cap al sempre més, pot portar a un huracà destructor”. En la joventut de Hessel, el rostre de la destrucció era molt clar i era fàcil saber que calia lluitar contra el nazisme, contra els totalitarismes. Ara, l'huracà destructor és molt més difús, més difícil de distingir, quan l'individualisme s'ha exalçat com un valor. El liberalisme salvatge, sense les virtuts del respecte a la llibertat comunitària, es converteix en un parany: avui, les diferències entre rics i pobres són cada vegada més distants i la no acceptació de l'altre (l'immigrant, el sense papers, el gitano...), més profunda; “mireu al vostre voltant, hi trobareu els fets que justifiquen la vostra indignació”.

“Ja ha arribat el moment que prevalguin les preocupacions a l'entorn de l'ètica, la justícia, l'equilibri sostenible, perquè ens amenacen els riscos més greus, que poden posar fi a l'aventura humana sobre el planeta que es pot fer inhabitable per a l'home”, diu l'autor pamfletari, mentre reclama el dret, l'obligació, a indignar-se i prendre el relleu a tots aquells que històricament han estat intransigents en la defensa dels drets. És la insurrecció pacífica contra els que prediquen el menyspreu als febles i la competició a ultrança de tots contra tots. Ho diu Hessel i és una gran veritat: la pitjor actitud és la indiferència. És a partir de la indignació que sorgeix el compromís. Defensar l'article 22 de la Declaració Universal dels Drets Humans és bàsic i no s'ha d'oblidar el seu contingut: “Tota persona, com a membre de la societat, té dret a la seguretat social; té la facultat d'obtenir la satisfacció dels drets econòmics, socials i culturals indispensables a la seva dignitat i al lliure desenvolupament de la seva personalitat, per l'esforç nacional i la cooperació internacional, segons l'organització i els recursos de cada país”. La veu profètica de Hessel no ha de clamar al desert: indignem-nos, indigneu-vos; i, després, actuem.