Corredor mediterrani

Aquests darrers dies es feia públic el compromís de Foment i de la Unió Europea amb el corredor mediterrani. Un compromís més aviat tebi, però que suposa un avanç respecte la ignorància absoluta o la bel·ligerància dissimulada que hem tingut fins ara. Aquest és un projecte d'escala europea, i ens equivocaríem si només el llegíssim a escala local, pensant en si aquest enllaç o aquell traçat exacte són els que més ens convenen. No és, ara, el moment de definir aquests detalls, sinó d'afermar la conveniència d'una via ferroviària que vertebri Europa de nord a sud i que ho faci amb generositat, és a dir, amb àmplia capacitat per a persones i mercaderies.

I, quan arribi el moment, tenir discurs i projecte local i que sigui realista. Al Camp de Tarragona ens convindria anar treballant en aquesta direcció de manera més conjunta del que ho hem anat fent fins ara, amb visió compartida del territori. Tenim els instruments i la voluntat per fer-ho? No sé si hi ha una voluntat generalitzada –i em temo que la proximitat de les eleccions municipals no ajudarà–, però és segur que no hem estat capaços, encara, de generar espais de reflexió i de debat territorial, allunyats de la urgència quotidiana, que ens permetin analitzar problemes i esbossar solucions. Esperem que, després del 22 de maig, un escenari diferent ens ho permeti, i ens estalviem errors i oblits.