L'economia tremola, però no tant
“Possiblement l'efecte més important [de la crisi del Japó] serà la pressió a l'alça sobre el preu del petroli i del gas natural”
Les tres catàstrofes que han afectat el Japó en les darreres setmanes no només han fet tremolar la terra sinó també l'economia. La magnitud d'aquestes tremolors econòmiques, però, probablement serà inferior a les sísmiques. Deixant de banda el cost en vides humanes, molt elevat i ja irreparable. Els efectes sobre l'economia japonesa seran importants però no terriblement elevats. El Japó passarà uns anys difícils, quatre o cinc, però no perdrà el seu estatus de potència mundial. L'efecte directe sobre l'economia global serà molt menor.
L'any passat el Japó va aconseguir deixar enrere la recessió que havia afectat tots els països desenvolupats. Gràcies a l'impuls exportador, el 2010 va créixer un 4,0%, i va liderar les economies desenvolupades. Molt probablement l'efecte devastador del terratrèmol i posteriors tsunami i crisi nuclear tornarà l'economia a la recessió durant la primera meitat d'aquest any 2011. La destrucció de part de l'estructura productiva, els talls i escassetats energètics i el trencament de la cadena de subministrament afectaran molt negativament l'activitat econòmica. L'impuls del sector exterior pràcticament desapareixerà. A curt i mitjà termini es reduiran les exportacions de sectors intensius en l'ús d'energia com ara el de l'automòbil, l'electrònic i el de l'acer. En canvi augmentaran les importacions de petroli i gas natural per compensar la menor capacitat de generar energia en les centrals nuclears. És de preveure que aquest any 2011 el Japó creixerà un escàs 1%.
A uns mesos vista, el sector públic i el privat compensaran en part la menor aportació del sector exterior. L'esforç de reconstrucció generarà un impuls econòmic. La necessitat de refer-se de les pèrdues personals també sostindrà el consum privat a mitjà termini. Però de ben segur les dificultats s'allargaran durant quatre o cinc anys. En aquest lapse de temps la producció perduda, la que s'hauria pogut realitzar i no es durà a terme, oscil·larà entre el 5 i el 10% del PIB. Cal tenir en compte, però, que aquestes prediccions podrien variar considerablement si els efectes per contaminació radioactiva fossin més grans del que sembla fins ara.
A més, durant aquest període de quatre o cinc anys el Japó passarà a ser un país molt menys estalviador. I això pot tenir conseqüències per a l'economia mundial. En realitat, els efectes sobre l'economia mundial vénen de diverses bandes.
Una primera és la repatriació de capitals japonesos des de la resta del món cap al seu país per fer front a la reconstrucció. Es veuran obligats a fer-ho tant els particulars, com les empreses, les institucions financeres i les companyies d'assegurances. Aquest fenomen ja ha començat i és el responsable de l'apreciació del ien que s'ha observat en aquestes primeres setmanes. Però com que les inversions japoneses a la resta del món estan molt repartides tant des del punt de vista geogràfic com del tipus d'actiu, l'efecte de la retirada no s'ha de fer sentir de manera massa forta. A excepció d'aquells països com ara Austràlia que tenen una presència relativa més important de capitals procedents del Japó o d'aquells fons d'inversió molt participats per capitals japonesos. A més, amb l'eclosió de les grans economies emergents, el total d'actius de l'economia global en mans de ciutadans i empreses japonesos és bastant menor que fa unes dècades. Tan sols un 1,5% del total d'actius financers del món, exclòs el Japó. Si el Japó hagués de retirar un 20% de les inversions que té a l'exterior, en realitat serà molt menys, això implicaria tan sols una fugida “cap a casa” d'un 0,3% del total d'actius a nivell global.
Una altra possible conseqüència és l'efecte directe sobre l'activitat econòmica global. Però el Japó és bàsicament un país productor i exportador. Els problemes serien més grans si es tractés d'un país consumidor i importador, perquè la caiguda de la seva demanda podria afectar l'activitat econòmica de molts altres països. Però no és el cas. Per tant, l'efecte directe sobre el PIB global serà bastant reduït, gairebé negligible.
Possiblement l'efecte més important serà la pressió a l'alça sobre el preu del petroli i del gas natural. Ja abans del terratrèmol aquests preus estaven pujant. Ho feien degut a la creixent demanda de les grans economies emergents, que ja han sortit totalment de la crisi, i també a la demanda procedent dels països desenvolupats que amb més moderació estan iniciant la recuperació. I també hi contribuïa la incertesa política que afecta un bon nombre de països exportadors, situats molts al bell mig de les revoltes polítiques del món àrab.
El Japó augmentarà considerablement en els propers anys la seva demanda de petroli i gas natural per fer front a la reconstrucció. Abans dels problemes a la central de Fukushima, l'energia atòmica permetia generar el 25% de tota l'electricitat del Japó. És evident que en els propers anys aquesta aportació serà menor i que el país haurà d'importar més hidrocarburs. Cal tenir present que el Japó és el tercer importador mundial de petroli després dels Estats Units i la Xina. I que ell sol importa el 35% del total de gas natural. És una raó més per pensar que el petroli seguirà a preus elevats de forma sostinguda. El preu del petroli està pressionant a l'alça la inflació a tota l'economia mundial i pot acabar perjudicant l'activitat econòmica global, però el Japó tan sols en seria un factor més i no pas el primordial.
