L'oportunitat de la diversitat
Un fenomen emergent al nostre país és l'increment de la diversitat religiosa. Els fluxos migratoris en són la causa principal, però també la llibertat de pensament, d'expressió i d'associació propis d'una societat democràtica i participativa que es manifesta, amb naturalitat, com en altres països europeus. En algunes àrees del nostre país, aquesta diversitat és molt palesa, perquè s'hi concentra molta diversitat ètnica, cultural, lingüística i social com a conseqüència dels fluxos migratoris. L'adveniment de la diversitat no és una qüestió menor i aprendre a conviure en la diversitat exigeix l'aprenentatge d'uns valors. El progrés social del país depèn, en part, de la capacitat que tinguem d'acollir aquesta diversitat i de fer-la compatible amb aquells valors mínims que han de regular la vida democràtica.
Hi ha un ventall d'actituds davant de la diversitat religiosa. Alguns la contemplen com a font de problemes i tensions. Altres la veuen com una amenaça a les seves conviccions religioses i morals. N'hi ha que la ignoren del tot perquè es troben vivint en espais homogenis cultural i religiosament.
EN VISTA DE la diversitat religiosa no s'hi val una actitud frívola. La frivolitat política acaba sent molt perjudicial per al desenvolupament dels pobles. Cal saber veure allò que uneix subterràniament la diversitat d'opcions religioses i morals que coexisteixen en la nostra societat, però també identificar les barreres invisibles que fan difícil l'entesa. La diversitat religiosa és una excusa per aprendre a dialogar, a escoltar l'altre i a identificar els valors nobles que aporta en el conjunt social. No hi ha dubte que la diversitat religiosa es pot viure també com una oportunitat de creixement, com una ocasió per enriquir culturalment el nostre patrimoni. Com la diversitat de llengües, no és una amenaça, sinó una riquesa que, ben gestionada, pot donar immensos fruits en la societat.
Massa sovint, la diversitat religiosa només és notícia quan irrompen tensions entre grups, però no quan és generadora de bellesa, de bondat, de creativitat social i artística. Per tal de poder millorar la percepció d'aquesta diversitat, cal desfer molts prejudicis, però per fer aquesta difícil tasca cal formació, perquè el prejudici arrela, sobretot, en la ignorància i el desconeixement. Les noves fornades d'universitaris desconeixen els símbols, els relats i els cultes de les tradicions religioses emergents a casa nostra, però també la dels seus avis. Aquesta ignorància els fa incapaços d'entendre el món en què comencen a viure i el món en què hauran de treballar. Es trobaran treballant colze a colze amb persones molt diferents i només si coneixen els seus valors i les seves creences podran entendre's bé.
La situació actual és una ocasió per demostrar sensibilitat envers les confessions i tradicions minoritàries que coexisteixen a casa nostra i que, sovint, de manera anònima, contribueixen a edificar la societat. En pocs decennis, la fesomia espiritual i religiosa del país s'està transformant vertiginosament. Els encarcaraments nostàlgics no porten enlloc, com tampoc el laïcisme sord als batecs d'una ciutadania que manifesta lliurament les seves conviccions religioses. Ens cal fer una feina de cohesió i de mutu coneixement, però això només serà possible si tots els actors implicats es comprometen a neutralitzar actituds sectàries, prepotents o, senzillament, fanàtiques.
