Quan la bossa és buida
Fa poc, una alcaldessa de l'àrea metropolitana de Barcelona m'explicava les dificultats dels ajuntaments per fer quadrar els pressupostos, i encara més quan els últims anys s'ha acostumat la ciutadania a obtenir tot allò que vol, en una política de fer content al votant, que és qui pot assegurar la continuïtat dels polítics. L'alcaldessa em deia que mentre estava inaugurant un poliesportiu ja tenia al davant un grup de veïns amb tot de pancartes reclamant una piscina. Ella, dona valenta, els hi hagué de dir que es traguessin del cap la piscina, que érem en temps de pressupostos de contenció i que s'havia acabat el cambalache de cosa que vols cosa que tens. La realitat imposa conviure amb les retallades.
Aquesta setmana, un grup de dones i homes de la cultura s'han manifestat contra les retallades en aquesta franja del pressupost. Des d'aquest mateix diari hem dit que “sense cultura no hi ha vida intel·ligent”. Quanta raó. “Conec bé el sector, i no hi haurà retallades innecessàries”, ha dit el conseller Mascarell. Però la realitat és capritxosa i els pressupostos donen pel que donen. Diguin el que diguin els manifestants, i tot i reconèixer la necessitat de mantenir subvencionats alguns elements culturals, hem d'acceptar que la bossa és buida i que caldrà salvar alguns elements fonamentals de la societat del benestar (la sanitat, l'educació, les pensions...) encara que això signifiqui aplicar retallades a altres partides. Perquè, segur, en temps de vaques grasses s'ha subvencionat de tot i força, i aquesta alegria no es pot mantenir.
Una altra cosa seria que, aprofitant el difícil moment econòmic, es racionalitzés la despesa pública, reordenant el dispendi en franges de fàcil estalvi (despeses de representació, parc mòbil...) però també realitzar un planejament de subvencions prou acurat, ben pensat i gens alegre.
Segurament, els manifestants contra les retallades de cultura es preocupen molt del seu sector, de la mateixa manera que els d'altres àmbits també ho fan del propi. Entre tots s'haurà de filar prim i evitar que s'escapi el ribot, però la bossa no dóna per a més.
