Lleig, pudent, llord, roín, carnús
Ja ens hem tret l'hivern del damunt. No ben bé, és clar, perquè les estacions astronòmiques no es corresponen del tot amb les meteorològiques. Però ja podem dir que som a la primavera i això sempre és una invitació a l'optimisme. A més a més, aquesta nit s'ha fet aquella martingala tan empipadora del canvi d'hora oficial i la tarda d'avui ja tindrà una hora més de sol. La primavera és traïdora i sembra el país d'encostipats, d'acord, però és un temps radiant, més lluminós cada dia que passa. Jo l'esperava amb candeletes.
Ara quan una cosa no agrada es diu que és odiosa. El verb odiar s'ha entaforat en el nostre vocabulari amb un èxit excessiu. La gent odia les bledes, odia els dilluns, odia la música llatina, odia les cortines verdes, odia el carril bici... Jo no sento odi contra els hiverns, són una mena de mal necessari. Però aquest se m'ha fet inacabable. Ha estat un hivern llarg, fred, lleig, empipador. Pudent, com diuen al Camp de Tarragona d'algú pesat. Llord, com he sentit a Lleida per referir-se a un home lleig. Roín, que en la llengua col·loquial dels valencians és més usat que dolent. Carnús, com diuen al Pallars. El carnús és la carn que queda adherida als ossos d'un animal escorxat i, per extensió, és una bèstia morta. Per això és també un insult que jo no dubto a aplicar a aquest hivern plujós, nevós i mortificador.
Arriben les flors. Els parcs i els espais verds de Barcelona solen alegrar la vista amb combinacions florals variades, les pròpies de cada estació. A la Diagonal, per exemple, hi han plantat rosers i estic frisós per veure'n les primeres poncelles. Als balcons de les cases, en canvi, pràcticament han desaparegut les plantes. És una llàstima. Els testos i les jardineres encomanen alegria. Ara mateix observo que el ciclàmens s'apaguen amb dignitat després d'haver florit ininterrompudament durant tot aquest hivern poca-solta. Ja esclaten els bulbs d'uns amaril·lis que d'aquí a uns quants dies faran un goig espaterrant. I a mitjan abril arribaran les orenetes —falciots, en realitat— per certificar el triomf definitiu de la primavera.
