El Penedès: encallat?

Després de molts anys de treball i lluita de moltes persones i entitats, des del mes de juliol passat, en què es va aprovar per unanimitat al Parlament de Catalunya la creació de l'àmbit funcional de planificació, fins avui, han transcorregut vuit mesos i no sols no hem avançat del lloc on érem, sinó que els plans parcials territorials de les regions veïnes on ens van ficar per interessos que ens eren aliens segueixen implacables la seva implantació, en contraposició als interessos penedesencs. Ens toca patir les conseqüències partidistes del PSC, ERC i d'ICV, que no van donar cap facilitat per afavorir que la llei s'hagués aprovat ja dos o tres anys abans; si s'hagués fet així com exigíem des de la PVP, ara ho tindríem tot desplegat i resolt, cosa que ens permetria afrontar la crisi de manera molt més eficient, i especialment atenent millor les creixents demandes de més i millors serveis socials, que garanteixin la cobertura de les necessitats bàsiques per a tothom.

Continuem sentint un discurs pervers que diu que és la societat civil la que ha de continuar treballant per la vegueria o per accelerar el desplegament de l'àmbit amb noves propostes als ajuntaments; francament, no entenc que hàgim de tornar a repetir una feina ja feta, el que cal és un control implacable dels grups parlamentaris que tenen l'obligació de portar-ho a la pràctica. La Plataforma per una Vegueria Pròpia durant més de cinc anys ha fet la feina, ben feta i amb tota diligència i eficàcia, malgrat que això dolgui a més d'un... La feina està feta de fa mesos i s'ha de complir. El Penedès no podem ser una excepció.

A tot això cal sumar-hi ara un fet real, els dubtes interessats que segueix havent-hi per part d'alguns partits polítics, especialment al Garraf, i també a l'Anoia i al Baix Penedès, que no poden ser l'excusa per diferir per més temps el desplegament de l'aplicació de l'àmbit funcional del Penedès. Si el PSC majoritàriament encara hi posa traves és el seu problema, i si s'apropen les municipals això no és cap excusa, i no hauria de ser tema de debat. No voldria creure que la manca de pressa per part de CiU és fruit de la seva negligència, i per esvair dubtes la conselleria de Territori i Sostenibilitat hauria d'actuar sense més demores.

Pel que fa a la vegueria, després del ridícul fet pel tripartit també el mes de juliol passat, a hores d'ara hi ha una proposició de llei presentada al Parlament per Solidaritat Catalana per la Independència, per modificar l'article 9 de la llei de vegueries i afegir-hi la del Penedès. No sé què esperen per entrar-la a tràmit perquè un cop es faci hi ha una majoria considerable al Parlament per aprovar-la.

Mentrestant i arran de la presentació el 15 de març passat al Baix Penedès del pla estratègic del Penedès, el tercer de l'Alt Penedès, s'està produint un debat estèril amb un protagonisme excessiu dels pocs representants polítics, només de l'Alt i Baix Penedès, i sense el PSC. La Fundació Pro Penedès, que ha promogut el treball, és una entitat que inicialment tenia la voluntat de reunir en una mateixa taula de treball tots els col·lectius interessats en el desenvolupament de l'Alt Penedès, i que ara ha modificat parcialment el seu àmbit de reflexió a tot el Penedès. Els grups de treball han funcionat discretament, amb la participació de diversos agents socials de les quatre comarques; he estat col·laborant de manera compromesa, he viscut en directe tot el procés, i puc assegurar que el projecte està encallat. Caldrà generar un nou consens, però això no serà gens fàcil, ja que del que es tracta és de concretar les propostes fetes en polítiques públiques i ciutadanes realment transformadores.

I doncs, quin problema tenim? El problema és que la Fundació Pro Penedès no té la legitimitat suficient, el president és l'alcalde de Vilafranca del Penedès; els vicepresidents, el president del Consell Comarcal de l'Alt Penedès i l'alcalde de Sant Sadurní, i la resta del territori no hi té cap representació política. Ara ens cal trobar el camí més curt, modificar urgentment els estatuts i obrir l'entitat a tot el Penedès, als alcaldes de Vilanova, Igualada i el Vendrell, amb una presidència rotativa i també amb la participació dels presidents dels quatre consells comarcals. Si no es fa així, el fracàs està assegurat i el Penedès perdrà una vegada més una oportunitat d'esdevenir un pol de poder polític, de dinamització econòmica i d'articulació del territori, tal com és la voluntat reiteradament manifestada no únicament dels principals agents polítics i socials, sinó de la majoria de la població.