Ponts entre Madrid i Barcelona
En poques setmanes s'han produït dos fets que s'haurien de qualificar d'ordinaris, però que no ho són gens en el context polític actual: dos catalans han estat nomenats presidents de dues organitzacions de l'Estat espanyol. Isidre Fainé és el President de la Confederació Espanyola de les Caixes d'estalvi (CECA), i Joan Rosell ho és de la Confederació Espanyola d'Organitzacions Empresarials (CEOE). El nomenament d'Isidre Fainé, president de la Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona es produeix en el marc d'una crisi general del model de caixes d'estalvi de la qual l'entitat catalana se'n surt amb una nota d'excel·lent. El de Joan Rosell es dóna pocs anys després que ell mateix va confessar que cap català no podria ser el president d'una institució fundada per Carles Ferrer i Salat i que, després de sis anys, el Foment del Treball es retirés temporalment de la directiva de la patronal espanyola en protesta pel tracte donat a l'opa de Gas Natural sobre Endesa. Els fets són extraordinaris pel fet que quan el govern espanyol ha de triar un ministre català, busca una dona i li adjudica la responsabilitat de Defensa, i perquè cap dels cervells econòmics catalans no té un paper mínimament destacable en la política econòmica de Rodríguez Zapatero.
En aquest ambient de canvi aparent, es crea el Leadership Shuttle o pont aeri del lideratge, format per 15 empresaris catalans i 15 de madrilenys, que es proposen dialogar sobre el que uneix i el que separa Madrid de Barcelona. Sembla que l'impulsor és Enric Lacalle, president de Barcelona Meeting Point. La seva primera reunió l'han celebrada a la que va ser la seu de l'Enciclopèdia Catalana i ara ho és de la família Godia –molt propera al franquisme en el seu temps–, amb el president Artur Mas com a convidat. La segona reunió la tindran a Madrid amb Esperanza Aguirre, si guanya les eleccions a la Comunitat de Madrid. Al capdavant dels 30 líders hi figuren els presidents del FC Barcelona i del Real Madrid: el primer, en representació del club esportiu; el segon, en nom del club, però també d'una de les primeres empreses espanyoles. Segons el que han anunciat parlaran, entre altres coses, de les relacions entre Catalunya i l'Estat espanyol.
Tot el que sigui diàleg i debat em sembla bé, igual com em semblen bé els nomenaments de dos empresaris catalans al capdavant de dues entitats estatals, ja que tots dos saben el que es fan. Però dubto de l'eficàcia del fòrum dels líders. Accepto que puguin resoldre alguns problemes de la superfície, però malament rai si s'enterren en els fonaments. No ens entendrem mai mentre es posi al mateix nivell la figura del president de la Generalitat i el de la Comunitat de Madrid. El problema no és entre dues ciutats, sinó –com molt bé diuen– entre Catalunya i l'Estat espanyol. La primera qüestió a resoldre és la identificació. És clar que aquest és un tema polític i la reunió és d'empresaris. Però ells mateixos parlen d'unes relacions, que no només són econòmiques.
Parlem, com diu La Caixa.
Parlem sempre; però abans
que res, presentem-nos.
