Parcs i jardins

El que no s'inauguri avui quedarà pels pròxims ajuntaments o pels futurs governs autonòmics que hauran escollit els ciutadans el 22 de maig que ve. El gremi de la cinta inaugural es veu obligat per norma a descansar. Fer-ho a partir de demà pot ser titllat d'electoralisme. Vegin sinó què ha passat a Castelló, que és ciutat de normes. Tenen un aeroport inaugurat divendres passat, per Fabra i Camps, i que no podrà funcionar fins a l'estiu. De tant sentir a dir que necessitem solucions d'alta volada, els polítics han cregut en els aeroports com a la infraestructura més útil.

I està bé que sigui així, perquè la vida feliç del segle XXI ens obliga a estar connectats. És la globalitat que fa que el mercat sigui el món. I això afecta tots els sectors, també el de la cultura.

En la commemoració dels 15 anys de l'Institut de Cultura de Barcelona, el pare de la criatura i ara conseller Ferran Mascarell, i el continuador del projecte i actual delegat Jordi Martí, es van embrancar en quin ha de ser el paper públic. D'acompanyament, o de definició d'un sistema renovat. Mascarell aposta per un nou impuls: el “deucentisme”, mentre que Martí troba que ja som en una nova època en què es treballa en xarxa. Per Martí ja no som en temps d'enginyeria cultural, sinó de jardineria, en què el jardiner/gestor rega i espera que creixi el cultiu cultural dels ciutadans. Per Mascarell necessitem un jardiner científic, perquè un enginyer bucòlic podria matar les plantes, i el model català és sistèmic i en xarxa. Inaugurar aquest interessant debat pot resultar espès per a una societat líquida com la que determina que tenim Bauman. És més fàcil de seguir el debat de Camps i Fabra, que passa per triar el vestit, les ulleres de sol i la posició davant les càmeres a l'hora de tallar la cinta. Encara que l'únic soroll de motor que es pugui sentir a l'aeroport de Castelló sigui el d'una màquina de tallar gespa que faci anar un jardiner.