Opinió

sempre guanyen els mateixos

frederic porta

N'hi ha que no s'avorreixen mai

Amb la gresca que té organitzada el planeta, encara hi ha gent que enyora la lliga per no avorrir-se el cap de setmana. Els felicito de manera entusiasta i sincera. Si persistim en la sol·licitud, penseu que aquí prop, n'hi ha un de ben distret. A la velocitat de reactor que li funciona el cervell, deu fer set dies que maquina i encara li'n resten set més de trames, que dotze hores diàries amb les neurones a sis mil revolucions donen per sumar unes quartes carpetes de feina enllestides i tenir planificats la resta de deures a punt per despatxar segons el termini previst. Segur que Guardiola, la ment i l'home que ens ocupa, devia pensar en l'aturada de març des del setembre passat. Ep, no va de floretes la cosa. Simplement és l'enèsima constatació del seu caràcter. Cadascú és com és i ell ja té les vacances d'estiu del 2020 planificades, amb els vols reservats i els hotels revisats, quan el comú dels mortals encara no té idea de per on petarà per Setmana Santa.

Acompanyat de la seva extensa guàrdia pretoriana, Guardiola ha vist vídeos de rivals, preparat estratègies, entrenaments, plans de viatge, dietes, discursos, motivacions, plans A, B, C i també Z per si les circumstàncies fan variar l'abecedari d'aquí a final de temporada. Naturalment, ja sap a qui fitxarà, a qui pujarà del filial, com i de quina manera acomiadarà a qui faci figa i si plourà o farà sol. Com que l'experiència és un grau, també compta amb el fet que té tots els números perquè vagi cap al sud allò que hagi planificat camí del nord, però no l'afectarà ni en un gest, ni en una frase perquè no s'ha compromès verbalment amb res ni ningú. Només ha treballat amb els íntims, que callen com morts. Aquests quinze dies, ell i els seus no s'han avorrit gens ni mica. Altres haurien marxat de vacances. Altres haurien estat orgullosos d'anunciar la feinada avançada. Aquí, no cal. Ja ho notarem conforme torni l'activitat, se superin adversitats i circumstàncies. Aquesta manera de fer dóna confiança, ànim per al tram final. L'aturada de març resulta oli en un llum. Permet treballar en silenci, sense noses, allà on l'aficionat veu avorriment i diàspora de jugadors. Tasca de formigueta d'alta rendibilitat. La competència, si s'ensuma l'estratègia, deu tremolar. Professionalitat, se'n diu del concepte.

LA DEMANDA Rosell continua mesurat en les declaracions i no convé, de moment, canviar. Ni cal picar l'ham constant de Madrid, de vegades molt ben posat. Situat el camp d'acció, demanda a la COPE com més aviat millor i, en el mateix procés, aclariment del paper jugat pel Real Madrid en aquesta farsa. El joc de cavallers de creure's la trucada de Florentino, no se l'empassa ni el mateix Sandro. Si hagués existit una demanda conjunta o un comunicat oficial immediat de la institució blanca, fóra diferent. Cal seguir ferms fins al final.
GUARDIOLA Les opinions presidencials equivalen a un full de ruta i honora Rosell saber que desitja veure Guardiola romandre al Barça anys més enllà d'ell mateix. Al cap i a la fi, és el que avui voldria la immensa majoria del barcelonisme com a senyal de perllongar aquesta extraordinària època del club. Per aconseguir-ho, cal preservar l'entrenador i revifar la caixa del club. Segons Rosell, encara estarà econòmicament malalt tres o quatre anys més.
LA VAGA Com un costum atàvic, els clubs professionals de futbol han estirat més el braç que la màniga i tornen a trobar-se en una situació cíclica de fallida. Fins ara, se n'han sortit perquè el circ ha de continuar, només faltaria això. Ara, el nus es troba en els drets de televisió, gran font de guanys capaç de generar una aturada patronal que ni els mateixos interessats saben ben bé com explicar. Són massa anys de fer-ho gairebé tot amb els peus.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.