La memòria de la vicepresidenta

Tenia embastat aquest article quan es va confirmar la mentida psicològica de la vicepresidenta: “Vaig llicenciar-me en psicologia a la Universitat de Barcelona”, deia –i no era cert– al seu bloc, quan vaig consultar-lo per escriure aquestes ratlles; com havia consultat el currículum a la finestreta electrònica d'Unió Democràtica i del govern dels millors –el partit on ha fet carrera i el lloc on l'ha estampida–. Quan el lector tingui la deferència de llegir aquest text, no sé si estarem a l'altura i la senyora, fent honor al càrrec –i a la dignitat d'Aquell a qui va apel·lar en comprometre-s'hi–, haurà presentat la dimissió de manera irrevocable. No sé, tampoc, si l'ombra de la sospita s'haurà estès sobre el fonament de les seves opinions, que estaven elevades a la docència i al mestratge –i a les directius polítiques i ideològiques– inherents a la institució que representa.

Perquè allò que diu la vicepresidència de la Generalitat de Catalunya està destinat a crear escola, a promoure l'opinió, els comportaments i les accions dels funcionaris, dels administrats, dels militants i dels sectaris que en depenen. Així –i aquesta era la base d'aquell article frustrat– el canvi de denominació de la direcció general de la Memòria Democràtica per intitular-se de Qualitat Democràtica, com dictava la senyora en qüestió, els subministrava l'argumentari fal·laç que la memòria col·lectiva és sectària. Apel·lant a la mateixa bonhomia farisaica i al mateix benpensatisme immoral de l'ostracisme passat –i a la pretesa justícia d'igualar els incomptables crims d'estat i de judicatura (i de lesa humanitat) amb aquells altres execrables de la turba desfermada–, pretenia eliminar de la memòria democràtica la responsabilitat del col·laboracionisme necessari perquè aquells crims d'estat i de religió encara ara es justifiquin com el mal menor d'un posar les coses al seu lloc d'una qualitat democràtica abominable.

És la memòria individual, que és selectiva; com ho demostren els oblits psicològics i democratacristians de la mateixa vicepresidenta.