Articles

La col·leccionista

Purga

Tot és una resposta, només cal saber-ne la pregunta”. Aquest impactant vers, que suggereix una pila de reflexions, encapçala la novel·la Purga, que ens arriba de la mà de l'editorial La Magrana, amb el segell de “el gran fenomen literari europeu”. L'autora és la jove escriptora finesa-estoniana Sofi Oksanen i els versos que esquitxen tota la narració pertanyen a Paul-Eerik Rummo, poeta i polític estonià que esdevé símbol de la resistència contra la russificació d'Estònia. Purga és una d'aquelles novel·les que t'obliguen a aturar de tant en tant la lectura, per respirar i pair el que estàs llegint. És una història dramàtica amb episodis d'una duresa difícil d'encaixar, i sempre escrits amb una bellesa feridora. La mirada crua i lúcida de Sofi Oksanen recorre la història d'Estònia des de la Segona Guerra Mundial fins als anys noranta, passant per la llarga i cruel ocupació soviètica del país. Purga s'ha traduït a més de trenta idiomes i ha obtingut una dotzena de premis literaris. La lectura d'aquesta novel·la ha estat per a mi una autèntica sotragada, que es va intensificar en el moment que la protagonista, Aliide, viu des de la seva casa d'Estònia, l'any 1986, les notícies –silenciades pel règim soviètic– d'un accident nuclear a la central de Txernòbil. Ha estat una experiència impressionant llegir aquestes paraules mentre els mitjans de comunicació parlen a tothora del desastre de Fukushima: “L'Aliide va sentir històries sobre camps coberts amb dolomita i trens plens de gent evacuada, sobre nens plorosos, soldats fent fora la gent de casa seva i estranys flocs centellejants que omplien els patis i que els nens intentaven caçar i amb els quals les nenes volien guarnir-se els cabells, però els flocs van desaparèixer, de la mateixa manera que ho van fer més tard els cabells dels caps dels nens. [...] Havien vist com la gent s'havia inflat fins a convertir-se en irreconeixibles. Com la gent havia plorat per les seves cases i com els pagesos havien tornat a treballar d'amagat als camps de la zona prohibida. [...] Havien matat gats i gossos i havien omplert infinitat de fosses amb ells. Pudor de carn en putrefacció, cases enterrades, arbres i terra, capes de terra pelada i cabdells de col enterrats, cebes i arbusts. Els havien preguntat si havia arribat la fi del món o la guerra o totes dues coses”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.