El corriol i el ramat

Els humans a vegades semblen xais; de fet, sovint actuem de manera molt gregària, és a dir, com els xais. Sovint també ens agrada tirar pel dret, i més aquí que som mediterranis i suposadament no tan cap quadrats com diuen que ho són més al nord. Suposem també que és per això que passen coses com les que passen. Insignificants, en l'àmbit general, si voleu, però, molt significatives. Voldria posar com a exemple un petit corriol que fa mesos, potser anys, que, a còpia de passar-hi, han fet els vianants als jardins de la plaça Marquès de Camps a Girona. El corriol va de la rotonda interior –allà on hi ha aquelles boniques foques juganeres en les quals poca gent s'hi fixa– fins a la calçada davant les parades dels autobusos. La calçada, sense pas de zebra, evidentment, tothom la travessa per allà. El camí més curt triomfa. La seguretat dels vianants, no. I què hauria de fer l'Ajuntament? Posar-hi una tanca? Fer-hi un pas de zebra? O posar-hi un pastor que guiï i controli el ramat?