Una visió d'Espanya

L'expresident Jordi Pujol ha tornat a manifestar que no veu cap argument en contra de la independència de Catalunya, i en un gest molt valent, ha votat anticipadament en la consulta popular del 10 d'abril a la ciutat de Barcelona. He estat seguint de prop i amb interès l'evolució del pensament de Jordi Pujol, i confesso que pensava que trigaria molt més a fer aquest pas, però la tossuda realitat ha fet palès a molta gent com Pujol, que durant anys ha treballat per una idea inclusiva d'Espanya, que només la plena sobirania pot garantir l'estat del benestar de Catalunya.

Potser cal, però, fer un últim esforç per explicar en quina Espanya ens sentiríem còmodes la majoria de catalans. Aquesta és la meva visió:

Espanya assumeix un model d'Estat federal, i reconeix que totes les competències són originàries de Catalunya, la qual en cedeix algunes al poder central de forma voluntària i limitada. Tot el que no sigui cedit, resta en poder de Catalunya.

Espanya reconeix la llengua de Catalunya de forma clara com a idioma propi del país. Tot el territori d'Espanya està preparat per garantir els drets del catalanoparlants: rètols en carreteres, documents oficials, estacions i aeroports, tot és bilingüe. Per exemple, els trens que circulen per Espanya disposen de megafonia bilingüe en tot el seu recorregut, però quan creuen la frontera amb Catalunya només són en la llengua pròpia d'aquest país, i el segon idioma desapareix.

La Constitució d'Espanya garanteix l'educació dels fills de Catalunya en llengua catalana en tots els racons de l'Estat. Quan un ciutadà de Catalunya es trasllada a qualsevol part d'Espanya, té reconegut el dret a rebre una educació en la seva llengua.

El màxim tribunal d'Espanya ha reconegut el dret de Catalunya a l'autodeterminació. S'han celebrat referèndums que han decidit la permanència a Espanya per un estret marge, i s'ha aprovat un procediment legal que estableix els passos per a una secessió pacífica en cas que un nou referèndum sigui favorable a la independència.

Què potser penseu que aquest visió és una ficció impossible? Doncs us equivoqueu. Si feu l'exercici de canviar els mots Espanya i Catalunya a partir del tercer paràgraf d'aquest article per Canadà i Quebec respectivament, descobrireu que és una descripció ben real, no és cap fantasia. Existeix de veritat.

Aquesta és l'opció que Catalunya hauria de plantejar obertament a Espanya. La resposta negativa que intueix Jordi Pujol deixaria la independència com a única alternativa.