Res no és el que sembla
El ciutadà Artur Mas ha fet saber que el president de la Generalitat és independentista en la intimitat. Ben aviat, el líder de CiU votarà en seu parlamentaria contra la iniciativa presentada pels col·legues sobiranistes per engegar el procés secessionista com més aviat millor. Aquesta contradicció mil·limetrada reforça l'actual estratègia del govern de pressionar Madrid amb la reivindicació permanent de la sobirania fiscal; primera etapa per a alguns de la reclamació de la independència; per a altres, un objectiu pragmàtic com a eina anticrisi.
La decisió de CDC d'instrumentalitzar a consciència la consulta popular que des fa uns mesos recorre el país per utilitzar-la com a advertència del que podria arribar a passar si un dia fos convenient que passós no sembla, però, impressionar Madrid. El govern del PSOE no està per subtileses de saló; capficat per l'economia, per les exigències alemanyes, pel debat successori i per un PP que s'enfila a les enquestes, respon demanant retallades en la despesa pública. L'ambigüitat convergent incomoda el socis d'Unió, confon els partits independentistes oficials, dóna ales al discurs alarmista del PP i augmenta la perplexitat dels socialistes catalans. Sembla, doncs, un moviment polític complex; que també podria tenir efectes secundaris, com ara l'augment de la incredulitat i la desconfiança del ciutadà respecte de la classe política.
Els catalans ens fem notar per una certa habilitat en el discurs de les nostres coses. Moltes coses se suposa que representen més del són en realitat, massa vegades donem a les nostres accions i paraules un sentit que només nosaltres entenem i després ens lamentem que la resta de la humanitat no ho entengui. Així, seguint aquesta lògica virtuosa, segons la qual el Barça seria més que un club o la Caixa més que un banc, no pot sorprendre que la consulta popular vulgui ser més del que realment és, una hàbil maniobra per fer créixer el sentiment sobiranista, un exercici voluntarista i festiu, més semblant a una recollida de firmes que a un referèndum. El president Mas amb la seva forma d'actuar en aquesta matèria semblaria posar les coses al seu lloc, separant el país real del país imaginat. Podria ser, però també podria ser tot el contrari. Vés a saber. Res no és el que sembla.
