El valor de la cultura

“Per què serveix portar una exposició de Miró al Tate Gallery? Per reivindicar-nos, per marcar la nostra essència”. En una conversa amb estudiants de la UVic, el secretari general de Cultura, Xavier Solà, va exemplificar així quin és un dels reptes de la cultura catalana en el segle XXI: la internacionalització. El pragmatisme de Solà és conegut entre aquells que hi hem tingut contacte, a la vegada que és coneguda la seva màxima quan critica els endogàmics problemes de la societat osonenca, dient que “cal anar més enllà del Congost”, fent referència al riu que marca la frontera entre Osona i el Vallès.

El Solà polític ha crescut, sobretot, en una ciutat petita; però la seva visió l'ha portat a treballar sempre amb ambició, superant els límits d'allò local. El complex de l'Atlàntida en pot ser un exemple. Ell reconeix que més d'un li ha retret, que li ha jugat més d'una mala passada en els cercles periodístics. Però, quan el sector de la cultura és dels pocs que aguanten el temporal (només té un 3,8% d'atur i representa el 5% del PIB català), a vegades es fa necessària aquesta ambició per evitar caure en el mateix precipici que altres sectors de l'economia catalana. Teòricament, més d'un ja ha parlat de la mercantilització de la cultura –d'aquí el concepte d'indústria cultural–, però considero més encertada la idea que després d'anys de pensar que tot havia de ser gratuït (des dels balls de festa major a l'entrada als museus) cal fer entendre quin valor econòmic té cada producte cultural. La situació no és per tirar coets i tothom ha de col·laborar.

Ni els retalls que es preveuen a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) –no m'agrada gens la idea que hagi de dependre de Presidència, no pas de Cultura– ni parlar en termes econòmics de la gestió cultural no ha de fer por. Paraules com “exportar” o “posar valor”, repetides pel secretari general, són maneres de posar en evidència el paper que ha de jugar el sector en els plans de reactivació econòmica: no pot quedar en segon pla, ha de ser una punta de llança per promoure la innovació ara que es pot ser optimista (amb les xifres a la mà) veient com ha aguantat aquests darrers anys de temporal.