Sense sortida

Ho reconec: hi han personatges, sortosament aliens al meu entorn, que trobo, de tant en tant, en situacions diverses i que em fan molta ràbia. Es disfressen de bons samaritans, justos i alliberadors que amb una aparença de conillets inofensius (per ser sincera sempre trobo que el seu físic acompanya la voluntat impertinent dels seus actes) pretenen defensar el bé comú però es converteixen en éssers mal educats, histriònics i un punt grotescs. El subjecte que avui ens ocupa apareix en situacions d'espera en què has de recordar allò que “la paciència és la mes heroica de les virtuts; justament perquè no té cap aparença d'heroïcitat”, del filòsof italià Giaccomo Leopardi.

Ja sigui a les andanes d'una estació, a les terminals d'un aeroport, a la cua d'un cinema o a qualsevol altre lloc on es necessiti paciència, apareix aquest justicier. És un espècimen que es vol fer passar per vetllador redemptor perquè als feligresos que es troben en situacions d'espera no se'ls coli ningú. És el que quan tu arribes a la cua ell ja fa estona que hi és i bufa de manera reiterada davant qualsevol incidència. És el que, quan a qualsevol innocent despistat se li ocorre acostar-se al principi de la cua a demanar informació o vol assegurar-se de col·locar-se al lloc adequat surt com un esperitat fent gestos i ordenant al pobre individu que, n'estic convençuda, no tenia cap ànim de colar-se faci el favor d'anar al final de la cua. És el que una vegada fet el checking es mostra enfurrunyat si no li toca embarcar dels primers. El que amb males maneres vigila que no li ocupi ni un centímetre més del seient que té assignat el company del cantó. El que una vegada aterrats s'aixeca esperant que obrin comportes mentre vigila que ningú li passi al davant com si amb aquesta pressa aconseguís arribar abans. És un mal educat insuportable i vulgar que fa que quan arribis a terra busquis frases que et reconciliïn amb el món i dubtis si triar la que diu que “el protocol és la darrera barrera contra la mala educació”, de Rainier de Mònaco, o quedar-te amb la que recordes haver llegit del filòsof nord-americà Burrhus Frederic, que deia que “l'educació és allò que sobreviu quan s'oblida el que s'ha après”.