Rogoff

Ahir comentaves que Catalunya, separada d'Espanya, seria un dels països més rics del món. Ho vas dir de passada, en una entrevista més aviat general sobre la ruïna econòmica d'Espanya i el seu possible rescat per part d'Europa. Ho vas deixar anar com qui no vol la cosa i tampoc no s'ho pensa gaire. Si realment va ser així, un gest espontani, té molt de valor, perquè transparenta el teu subconscient, i ho has pronunciat com aquell que se li escapa el rotet; amb autenticitat i amb gust.

O potser no, Kenneth Rogoff; potser es tracta d'una observació estudiada i calculada, i aleshores també seria una opinió molt especial. Tu no ets cap ignorant, de fet ets professor de la Universitat de Harvard, t'has passat mitja vida al Fons Monetari Internacional i se't considera un dels economistes de referència mundials. I a més resulta que ets un gran jugador d'escacs, dels que marquen estratègies i hi veuen dotze jugades més enllà. Si ho vas dir a propòsit, té un gran calat acadèmic, sens dubte.

Sí, és clar, ja ho sabem; tu ets dels que no creuen gaire en el sector públic i en canvi elogies els privats i el capital emprenedor. En aquest sentit, s'entén que tinguis poques simpaties pel complex empresarial i administratiu dels grans hòldings espanyols i, en canvi, un fort afecte pel domini de la petita empresa a Catalunya. Que et som simpàtics, vaja. Doncs gràcies, i ja era hora. Ja era hora que algun savi digués el que clama al cel: que ens ha tocat ballar amb un desastrot, i que si balléssim sols ho faríem millor.