El llibre dels llibres

No cal dir-ho quan es parla de la Bíblia, però tampoc no fa mal recordar-ho i és per això que es repeteix a bastament que es tracta del llibre més venut, més llegit i més traduït de tots els temps, de tal manera que no conèixer-ne el contingut o no haver llegit alguns dels seus passatges significa una mancança intel·lectual de gruix. Compte, doncs, parlem de la dimensió literària i historicista d'un producte singular, deixant de banda la vessant de la creença i la fe, que admet una lectura complementària. Talment, la Bíblia és un corpus fonamental en la cultura occidental, impossible d'entendre sense el coneixement del Llibre dels Llibres.

Parlar de la Bíblia sempre és d'actualitat, tot i que Rafael Argullol afirmi que la majoria dels seus alumnes d'humanitats no han llegit ni un borrall del llibre. El mateix filòsof, després de lamentar-ho, fa una professió de lector bíblic, tot i el seu confessat agnosticisme, i en qualifica els desconeixedors d'un cert analfabetisme. La petita biblioteca, formada per 74 llibres diversos i complementaris, és de coneixement obligatori, de la mateixa manera que seria una falsedat dir que Europa i l'Orient Mitjà no som hereus de la cultura judeocristiana, amanida per uns trets diferencials de la civilització grega. Som el que som i els nostres deutes amb la història són irrenunciables.

Per parlar de la Bíblia no es necessiten gaires coartades, però aquest març el conjunt de llibres han esdevingut protagonistes. Al setembre del 2007 s'aprovà definitivament una traducció nova i interconfessional de la Bíblia, que havia estat acabada al 1993. El caràcter ecumènic de l'edició ha estat un dels grans èxits de l'Associació Bíblica Catalana, que s'enorgullí del resultat. Amb tot, mancava una campanya de popularització de la nova edició i fins i tot fer-la assequible a tota la població catalana. Aquesta ha estat l'empresa a què es comprometeren Armand Puig i Agustí Borrell i en ella cercaren un munt de complicitats fins relligar un producte popular, assequible i manejable. El resultat: una Bíblia a l'abast de tothom. Una primera edició de 30.000 exemplars és al carrer i a qui la compri amb deu euros encara li'n tornaran cinc cèntims. Ah!, però una Bíblia editada amb una dignitat extraordinària, il·lustrada per Perico Pastor, i impresa en paper bíblia, com no podia ser d'altra manera.

L'edició de la Bíblia popular m'ha recordat aquella entranyable edició del Nou Testament feta per l'Abadia de Montserrat, l'any 1961, i impresa a Andorra, per una qüestió fàcilment comprensible. Del Nou Testament en versió popular es feren diverses edicions i durant uns anys es convertí en un llibre d'ús obligatori entre l'Església resistent. Eren altres temps i tot es movia en les coordenades de recuperar els trets identitaris. Ara, aquesta edició de la Bíblia té altres components, des de popularitzar-ne la lectura fins contribuir a reforçar els signes de la pròpia identitat col·lectiva. I, també, recuperar la tradició bíblica catalana que, com explica Armand Puig en la introducció, a la segona meitat del segle XIV ja tenia una traducció pròpia –junt amb l'alemanya, la francesa i l'anglesa– i quan l'invent de Gutenberg transformà el món de l'edició, al 1478 s'editaren a València 600 bíblies, la quarta edició impresa, després de la neerlandesa, alemanya i italiana.

Armand Puig insisteix que la Bíblia és un gran itinerari, que comença en el primer relat del Gènesi i acaba en la plenitud dels dos darrers capítols de l'Apocalipsi, i Agustí Borrell recorda que ens trobem davant un recull de llibres convertits en una guia per fer camí; un camí diferent, quan els viatgers són diferents, a la recerca d'interessos diversos, però esdevé un gran tema per saber-se moure per la vida. Encara, Rafael Argullol assevera que “per als creients la Bíblia és un llibre imprescindible; però també és un llibre imprescindible per als no creients que volen comprendre el món i descobrir la bellesa, sovint turbulenta, de la vida. La Bíblia és un llibre intel·lectualment fonamental que actua com a educador de la sensibilitat i com a introductor de la cultura”.

Fa uns deu dies, aquesta edició rebé el baptisme en un acte on creients, agnòstics i ateus defensaren el valor de la lectura bíblica. Aquell vespre, un amic em va preguntar si hi havia alguna cosa de nou en aquesta edició. “No –li vaig respondre–; de fet ja fa vint segles que no hi ha res de nou i, a més, tots sabem com acaba”. És veritat, però l'actual edició de la Bíblia popular és per tenir-la a casa, creients o no, llegir-la amb interès i convertir-la en recurs referent de la nostra cultura.