Batxillerat

La presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, proposa crear un batxillerat especial i segregat per als alumnes més brillants que acabin l'educació secundària obligatòria. Ja pronostico que les vuitanta places previstes, si és que l'experiència s'arriba a fer i no és cap foc d'encenalls electoralista, estaran gairebé copades per noies; però aquesta és una altra història.

La proposta d'Aguirre ha agradat poc al Ministeri d'Educació i menys encara al PSOE, que invoca l'article 14 de la Constitució, el de la igualtat obligatòria, i al sindicat CCOO. Tots han utilitzat arguments tronats. La gran idea, equivocada i demagògica, és que Aguirre retalla el pressupost als alumnes que més ho necessiten (que són milers) i en canvi ajuda els que van sobrats. Roba als pobres per donar-ho als rics. Oi que sona bé?

Aquest és l'argument equivocat que demostra que qui l'ha expressat no entén gaire d'educació. Potser sí que es pensa que els alumnes brillants ja funcionen sols per la vida i que no cal vetllar pel seu desenvolupament intel·lectual i personal.

Aguirre demostra una certa preocupació per l'aprofitament del talent dels estudiants del seu territori. Però crear un institut segregat té grans riscos. És separar l'alumnat brillant de les seves amistats i del seu entorn. Encara que l'entorn sovint es dedica a pressionar l'estudiant brillant perquè deixi de ser-ho. O no?

Sempre és millor una escola inclusiva, però alhora prou flexible per satisfer les necessitats dels excel·lents. És clar que aquesta solució és molt més cara. Aquí rau la mare dels ous.