Entre el comando Rubalcaba i la nena de Felipe

En el cas que el PSOE acabi fent primàries per decidir el seu candidat a les eleccions espanyoles, serà interessant veure si finalment es produeix el duel entre Pérez Rubalcaba i Chacón. I saber com es modulen les preferències de la parròquia socialista. Rubalcaba és un veterà i ara mateix l'ànima del socialisme espanyol. Ho sap tot. I de tothom. Té molt a dir i també a amagar. Arrossega errors i enemics del passat. És de la vella escola, però amaga a l'armari veterans socialistes que es consideren traïts perquè en els darrers anys Alfredo no els escolta. Rubalcaba té solvència, fins i tot per a l'oposició. Inspira confiança perquè aplica el sentit comú. I des de sempre té un grup de fans al món polític i dels mitjans de comunicació, el comando Rubalcaba, de qui diuen que en poques hores pot fer que una cosa blanca es vegi negra. Fa poc, el comando va estendre arreu que Rubalcaba es volia retirar. Corrien rumors sobre la seva salut. Donaven per fet que se'n tornava a Cantàbria a llegir i escriure. Els seus gestos, al contrari, indiquen que aspira a dirigir el PSOE.

Carme Chacón és, segons ella mateixa, la nena de Felipe. És jove, però se sent preparada. És catalana, però els alts càrrecs que ha ocupat (vicepresidència del Congrés i Ministeri de Defensa) han estat a proposta del PSOE i en concret del seu amic Rodríguez Zapatero, amb un tímid suport del PSC. A diferència de Serra, Solé Tura, Lluch, Majó..., que van arribar a ministres a proposta dels socialistes catalans. Josep Borrell, que pertanyia a la Federació Madrilenya del PSOE, mai no va ser una aposta catalana tot i que es presentava a les llistes del PSC per Barcelona. “Roma no paga traïdors”, li va etzibar un vell socialista català quan el de la Pobla de Segur aspirava a ser el candidat a la presidència del Govern espanyol. Chacón té clar que el seu futur polític està a Madrid. De moment i fins al març, al Ministeri de Defensa. José Bono el va deixar perquè tenia poques competències. Però té molta presència mediàtica, amb les tropes espanyoles escampades arreu del món.

L'emoció està a saber si la militància socialista es decantarà per la veterania o per un valor emergent.